Comentaris

No cal ni dir q m'agradaria rebre comentaris amables als meus posts, com aire fresc carregat de suaus musiques per les oïdes, converses amables com una brisa fresca, aire pur q mogués dolçament les bones vibracions de la gent. Però per desgràcia no és així, només rebo paraules agres i aspres com un vent violent q vol arrencar de soca arrel les bones llavors q dia a dia vaig sembrant.

Moment

Feia tant de temps q ni recordava el plaer de xerrar i riure a peu de mar mentre la llum del dia es va apagant i la foscor de la nit va guanyant terreny.
Petonejar a qui cada dia q passa estimo més m’ha fet sentir molt bé.
Gràcies per les teves paraules a cau d’orella. Necessitava aquest moment amb tu. Gràcies per fer-me oblidar tota la mesquinesa d’aquests últims dies amb els analfabets.

Ella

Només es pertany a sí mateixa,
però el seu amor em pertany

Foteu-se ecspanyols!!!!

La xusma espanyola ha estat eliminada del mundial de futbol.
Gràcies Senyor per escoltar les meves pregàries.
Visca Catalunya lliure i catalana!!!!!
Mori Ecspanya!!!!!!!!!!

Colors

Barrejar el color blau i el cirera dóna com a resultat un tercer color q podríem dir color merda. Tothom pot fer la prova.
A més a més aquests colors donen nom a un nick q escrivia al fòrum de l’Ari. Bé, de fet, es creia superior als altres pq havia escrit un pamflet sobre el seu poble, q de poc li foten una cara nova, per explicar misèries q una persona educada ha de callar.
Aquest individu no va poder amb mi, i finalment va optar per marxar i esborrar tots els seus miserables missatges. De fet no es va perdre res al fòrum per la baixesa moral dels seus escrits. Però tot plegat va servir per retroalimentar el seu odi cap a la meva persona. I q ara aprofita per intentar destruir-me i fer-me mal, malparlant de mi i amenaçant-me. Ara escriu a un altra fòrum q tenen la paciència d’aguantar-lo a més d’enviar-me comentaris fastigosos com ell i correus electrònics plens d’odi i amenaces.
I fins i tot a creat un blog únicament per portar la contrària (no sé si sol o acompanyat d’algun altra analfabet) on es fa passar per dona. En fi un malalt mental q em fa molta pena.
Una merda de persona q ni es pot acostar al seu poble pq el volen hostiar de tan capullo q és el pobre. La barreja de colors del seu nick no podria ser més encertada.

Uf quin tràngol

Caminava distret pel carrer.
M’he trobat un cosí de la Glòria.
Anaven en la mateixa direcció.
No sabia q dir-li.
Ell tampoc em deia res.
Ens hem parat davant un semàfor
Hem fet un somriure forçat.
Més endavant ha girat i ens hem dit adéu.
M’he sentit alleujat.
De reüll he vist com s’allunyava.
I com més s’allunyi millor pq no li agrada la nostra relació.

Pobrets :((

Els d'un fòrum veuen l'ampolla mig plena...
Els altres de l'altra fòrum la veuen mig buida....
Jo al meu blog la veig plena fins dalt,sobreeixint i vessant l'aigua q em xopa i m'empapa de satisfacció de viure, rient-me de la mesquinesa dels q em volen mal.

Val més riure.

Passavem al costat d'unes obres a la via pública. Hi havia un cartell q deia: "Peligro" i veig q la Glòria es treu un boli de la bossa i escriu: " de muerte". I mira és q no em podia aguantar el riure. Tota la tarda rient tot donant voltes amb això.

Va espavila

Ràpid ràpid!!

Però q no veus l'hora q és? Apaga la cigarreta ja! Q encara has de dutxarte, trobar la bona combinació per vestir-te i mirar-te al mirall uns quants cops fins q et trobis maca i fer aquell somriure q encomanes, però bonica farem tard a la revetlla.


Segueixo esperant ..... ja són les dotze.

Quina pena

Avui he obert el correu i tenia set comentaris. Però malauradament ni un de sol el puc publicar. No sé si els escriu tots la mateixa persona, de fet els insults són els mateixos. Q una persona o dues m’odiïn ho puc entendre però q en siguin set no ho veig clar. En fi jo a la meva, passo de ximples. El mes curiós és q tinc un comentari q després d’insultar-me en conviden a entrar a un fòrum de la competència. Q si no hi escric és pq no vull topar amb un capullo q ja em va insultar al fòrum de l’Ari, i com deia la iaia no et fiïs de ximples amb llocs estrets. :)

Escollir

Fa un temps q vaig deixar un curset q feia mig presencial i mig a distància, uff se’m feia molt pesat i no podia dedicar temps a les meves coses, al cap i a la fi m’arriben bé els diners, no cal embolicar-se més. A vegades tinc la sensació de no disposar prou temps per fer-me estimar i estimar. I un dia vaig decidir q no cal matar-se estudiant pq aleshores seré el cadàver més culte del cementiri.
Val més viure q són quatre dies

Catalunya es mereix més

Catalunya es mereix més. Aquest eslògan d’ERC (ara Esquerra) em serveix per parlar de la direcció d’aquest partit. Els seus dirigents no han estat a l’alçada. Varen pactar un govern amb espanyols tot presumint q en tenien la clau, però q curiosament van haver-lo d’abandonar per la porta del darrera. Es van posar a fer un Estatut q ha quedat en Estatutet. Van titubejar amb totes l’opcions del vot abans de decidir-se pel no, ben curiós tot plegat, i al final els seus votants han votat pel sí.
Per tant seria bo que ERC (ara Esquerra) fes un bon examen de consciència, i abordés una per totes un canvi de plantejaments i persones., tornar als orígens i pensar més en el país i menys amb el càrrec.

Cor

Amb el dit vaig dibuixar un cor sobre la sorra molla de la platja de Vilanova. Ella va dibuixar els nostres noms. Perquè quedi escrit i escampat als quatre vents q ens estimem.

He guanyat el referèndum

He estat dels q no he votat sí. Per tant he guanyat!!!!!!!
Més de la meitat ja no ha anat a votar per tant no ha dit el sí. Dels votants un 30% tampoc ha dit sí, per tant el resultat ha estat q per cada 10 catalans només dos ha dit q sí volen l'estatutet vergonyós (L'estatut de la Moncloa o de Madrid, pq allà es va parir)

He ajudat amb el meu vot negatiu a q el sí no guanyés. Estic molt content !
PD. Estic segur q els analfabets funcionals no entendran el post ni q ho calculin amb calculadora. ;)

Em va trucar

Ahir vaig al·lucinar quan em va trucar la meva ex per demanar-me diners. Però si ja tens totes les liquidacions al dia li vaig dir, però es veu q no li han arribat.

Ohhhhh!!!!! doncs quan ho sento. Sí no t'han arribat estira'ls. Demana un crèdit, fes el q vulguis, però els meus diners són meus i jo tb tinc les meves obligacions. Respecto les lleis. Em moc dins la correcció i compleixo tot els acords. Sóc honest, un bon ciutadà, i el millor de tot és q tu ho saps. Per tant bonica si tens la mà foradada no és el meu problema, de manera q no cal q truquis a la meva porta. Entesos?

Em va dir: "Perdona" i va penjar, doncs .... perdonada

Tempesta

Quin gran dia aquell, al sortir del restaurant, q va començar una virulenta tempesta. Vaig acompanyar-te a casa i em vas dir: "entra" ….. i em vaig instal·lar a la teva vida. :)
Els llamps i trons d’aquest migdia m’ho han fet recordar.

Avui he botat nu i el proper diumenge votaré no.

Avui he botat nu i el proper diumenge votaré no.

Avui he botat nu. He complert amb la meva obligació de bon ciutadà i de millor amant, he fet uns bots mesurats, ben fets, recíprocs també per l'altra part. Ens hem felicitat mútuament per la bona feina feta, tot intercanviar-nos uns somriures complaents, unes paraules dolces, i floretes. Un bon acte ;)

Diumenge votaré no. Compliré amb la meva obligació de bon ciutadà. Serà un vot pensat i reflexionat un bé per Catalunya. Espero q em puguin felicitar per haver ajudat a guanyar, i si no es pot guanyar doncs almenys hauré pogut dir la meva tot fent acte de presencia al col·legi electoral. ;)

Endavant el blog

Ostres quina passada ara estava veient q aquest mes de juny , porto un bon ritme de publicació pràcticament cada dia i molts dies dos escrits. Té més marxa aquest blog q tot el fòrum aquell de "cuyo nombre no quiero acordarme" i q no hi escriu ningú. :)))

Sense paraules

Quan em mires així:

És q no sé q dir
No tinc paraules
Només un somriure
Un petó
Un nus a la gola
Unes papallones a l’estómac
Desig de tu

Prou tractes amb bojos

Ahir vaig tenir llàstima de la meva ànima bessona i li vaig fer un comentari. Ja q pobre si s’ha molestat tant, era el mínim q podia fer. Potser està enamorada de mi, hahahaha. Amb tant de "roce" igual ha nascut l’amor, hahahahaha. I ara s’està fent palles d’emoció. Ja li vaig deixar clar q no participaria més pq no vull tractes amb bojos/ges q fins i tot m’amenaça al meu correu. En fi un tarat/da. Aquí al meu blog intentaré q tb sigui l’última vegada de parlar de orats.

PD. Bé igual algun dia faig un post de les palles q es fa, haha ;)

Observació

He sortit una estona de la feina habitual per a fer un encàrrec. Tot caminant pel carrer he fet com un petit inventari de les deixalles q he vist.
Una llauna de refresc.
Un bola de paper de plata.
Una botella d’aigua de litre i mig.
Uns papers rebregats.
Una bossa de plàstic.
Un embolcall de xocolatina.
Però al passar sota un arbre, q no sé quin nom té, he pogut observar unes fulles caigudes al terra. He intentat no trepitjar-les pq tenien forma de cor i he pensat amb tu Glòria. Sens dubte aquestes fulles han estat la millor visió de l’anada i tornada de l’encàrrec. ;)

El bon camí fa drecera

Condueixo amb calma, vaig pel camí previst, si cal segueixo l’itinerari q em marca el mapa de carreteres. Afluixo a les corbes i llocs perillosos. Accelero quan ho veig tot clar, estic per la feina i miro de no distreure’m. Però de vegades em diu:
-Pq vas tan a poc a poc?
I jo li contesto:
-Pq et porto a tu carinyet. ;)
Us ben juro q el seu somriure de complicitat no es paga amb diners.

D'ara en endavant

Avui caminant amb la Glòria al costat de les tranquil·les aigües del pantà de Foix m'ha vingut un pensament quan hem tirat unes pedres petites q han trencat la pau del pantà. Però al cap d'una estona la pau a les aigües ha tornat.

De fet és com tot aquest desagradable assumpte del fòrum dels llepaculs q em produeix un enterboliment com la pedra llençada a l'aigua del pantà. He vist q tot plegat aquesta merda em porta una insatisfacció. El meu desig de tornar al fòrum pollòs només em condueix a la infelicitat. Doncs bé -me preguntat- no estic prou a gust escrivint al meu blog? Doncs estic molt a gust, escric sense q ningú em fiscalitzi i a més puc escriure amb total llibertat. Doncs per això mateix. Q es fotin el fòrum a un lloc. Jo només vull escriure coses q em surtin de l'ànima, coses q m'agrada compartir, pensaments amb veu alta, com feia ja al forum vell al fil q parlava de la Glòria, el més visitat (per això van perdre els posts, maleïda enveja). Doncs això ho puc fer aquí sense haver de donar les gràcies a cap desagraïda. I no cal demanar-li cap favor a qui no té la generositat per virtut. Així de senzill m'ha vingut el pensament. I aleshores tornarà la meva tranquil·litat com aquelles aigües q es tornaven de nou transparents i cristalines.

PD. Això sí com me les estimo de tant en tant els dedicaré algun escrit, hehehe.

Al cap d'avall una vulgar carronyera.

La q ara es creu la meva ànima bessona i q només és una malalta q crida "ajudeu-me!". Però no la puc ajudar pq s'amaga, no em vol dir qui és, però només pot ser una persona, una col·loboradora de l'Ari i quasi diria q meva i tot, de tants pots q omplo gràcies a ella.
M'observa atentament tot el q dic o insinuo aqui al blog intentant descobrir les meves intimitats per calumniar-me grauïtament. Però la ferum de pixum q deix al seu pas la delata, llavors surto de dubtes i veig ben clar q només vol carronya per alimentar-se i fer mal.

Quan arriba a casa

Es canvia els pantalons amples per uns texans estrets, curs de cintura q sempre li veig les calcetes, el jersey desapareix per lluir una samarreta cenyida i curta deixant veure el melic i lluïnt unes corbes perilloses q em perden, i es posa unes gotes de perfum darrera l'orella. És ummmmmm. Però el q mai li falta és la cigarreta.

Sé q li encanta arreglar-se i fer goig.
Sé q ho fa per mi.
Pq sé q m’estima amb bogeria.
;)

Quan surt de casa

Es vesteix amb uns pantalons amples, un jersei gran i allargassat. Ni es pentina ni s’arregla i surt cap al carrer. Així cada dia. I l’altre dia li vaig dir:
- Cari no m’agrada q vagis tan desarreglada.
I em va respondre:
- Vull passar desapercebuda als ulls de tots aquests voltors afamats.
Sé q li encanta arreglar-se i fer goig.
Sé q es sacrifica.
Sé q ho fa per mi.
Pq sé q m’estima amb bogeria.

;)))))

Despullat sobre els llençols arrugats, tapat amb el cobrellit, rendit, exhaust, sense alè i havent perdut la noció del lloc i el temps. Els sorolls habituals del barri em desperten i em diuen q la vida, q el món va girant. I jo q pensava q el món s’havia aturat per estimar-nos. Doncs q giri! Q quan arribi el bon temps farem l’amor sense el cobrellit. Fora noses!

Curiositat

De nen les coses rares, a vegades novetats, gent q no coneixia, … em feien por, a vegades em tapava el cap amb una manta per por dels fantasmes i restava immòbil al llit.
Però ara de gran em destapo i em llevo al mínim soroll i si cal miro pel forat del pany.
Avui he contestat un correu, sé q no em portarà res de bo. Però no m’he pogut resistir, digueu-me tafaner.

PD. El correu és d'un "admirador" del blog, hahaha.

Arribo a casa...

Arribo a casa, cansat i esgotat de tot el dia a fora, i sento per sota l’escletxa de la porta una suau música q amansa les feres. Quan penso en aquell temps q quan arribava trobava la casa buida i freda. A vegades fins i tot tenia mandra de fer-me una mica de sopar decent i anava a dormir només amb un iogurt a la panxa i amb una cara de tristesa q a mi mateix m’espantava mirar-me al mirall.
Avui a l’obrir la porta he sentit q algú ha anomenat el meu nom, era una veu dolça, el to més carinyós i sexy q hom pot imaginar.
Sempre em queixava q tenia mala sort, tot i q en la sort no hi crec pas massa, però ben mirat si tenia mala sort és q la sort existeix, pq ara em sento afortunat. Ara dic q tinc bona sort, hahaha. Com canvia la vida. Com m’has fet canviar la vida amor meu.
Com m’agrada trobar-me acompanyat, ben acompanyat …
Glòria t’estimo.

Bona notícia (segona part)

La meva estimada ARi diu al seu fòrum:

Reconec que en una cosa si que he tingut en compte que soc jo qui paga la web. És el cas del pompe1. Se l’ha bandejat del fòrum, no només per les seves desagradables aportacions i correccions després de haver-lo avisat molts cops, si no per que aprofitant-se d’un servei que es dona desinteressadament, es va dedicar a enviar missatges privats la gran majoria de usuaris del fòrum fent publicitat del seu blog on a mi personalment s’hem posa de puta i boja en amunt. No hagués tingut cap inconvenient en publicitar des de la web el seu blog i el de qui en tingui, es més, estava pensat de fer una secció de blogs de gent del canal, però comprendre-ho que en el cas del blog del pompeu, osti, no soc tant imbècil com per permetre que a sobre el publiciti a aquesta web.

I jo dic al meu blog:

Ari saps sobradament q dius moltes mentides. Et vaig fer una sola correcció i em vas dir q no ho fes més i no ho vaig fer més. (només vaig dir allò dels queixals). Les meves aportacions no són desagradables, potser si q hi va haver algun missatge fora de to, però en el fons respectuós. No tothom ha de pensar igual i no per això cal tractar malament a la gent i jo me sentit molt mal tractar per tu. Saps sobradament q intentat parlar amb tu moltes vegades, però no m'has volgut escoltar. M'has demanat coses imposibles (com mirar de fer la pau amb la Quid) i tb ho he intentat amb resultat negatiu i no per haver-hi regatajat cap esforç. I després de totes les teves/vostres negatives si q he fet publicitat del meu blog, però després de demanar-te si em podies haver posat un enllàs, vols q t'ho recordi amb els logs? Pq està escrit.

Per tant bonica no diguis mentides. El q hauries de fer és treurem el ban injust q em vas posar i ara q el q em feia la punyeta ja no escriu, i jo q no vull discutir amb ningú tot aniria molt bé. Pq no ho proves? ja ho saps q sóc una persona agraïda, recorda q tu em vas convidar a escriure una vegada i tho vaig agrair tan bé com en vaig saber, i encara ara estic agraït pq estimo el teu fòrum com una cosa meva.

Bona notícia

Mira m'ha agradat l'escrit de la Ari, si i estic molt d'acord, ben mirat no té la culpa de tenir tan mala sort amb els participats al seu fòrum. Ha estat un bé de Déu q tzaranoi toqui el dos i marxi amb un bon cop d porta, esperem q no torni pq mai ha aportat res de bo. Felicito als moderadors (hosti quin escàndol) però m'agrada q hagin fet un toc al capullo aquest.

Per altra banda volia fer una crida per si algun participant del fòrum o xat te algun blog si és tan amable de facilitar-me l'adreça li estaré molt agraït. Gràcies anticipades.

Ptons

tzaranoi q gilipolles el pobre

Ahhhhhhh!!!!!!!!! ohhhhhhhh!!!!!!!!!! quin disgust ara voler deixar el fòrum dels llepaculs, però si tu eres el braç executor de la Quid (àlies pixum) hahahaha.
Tan bon servei q vas fer pq em fessin fora i ara et veus despreciat, ohhhhhhhhh pobre q et pensaves? q algú t agrairia els favors prestats ? una mica subnormalet eh! hehehehe, infeliç de merda.
Això et passa per ser un llepaculs analfabet i subnormal.

Quins nervis al fòrum dels llepaculs

Jo diria q tzaranoi està nominat, hahahahaha, de fet té tots els números, clar això sí un dia la Quid em va fer una defensa Numantina d'aquest analfabet, jo vaig pensar q potser havien follat, ja sabeu el pensament és lliure.
De fet aquest subnormal va fer tot el possible per fer-me fora, hahaha, ara seria bo q seguís el meu camí. Ja s'ho faran tots plegats.

Ara aviat obrire un fòrum (gratuit per suposat) d'analfabets funcionals per q es puguin esplaiar, hahahaha. A veure si demà o el proper dimarts o dimecres ja el tindrem, de fet es pot crear en cinc minuts, però vaig una mica malament de temps.

Podreu escriure lliurament, amb tantes faltes com volgueu, amb tot el control +c, renoi quina passada. De fet ho faig pq l'Ari no hagi de pagar tant, hahahaha.

Pobreta quina llàstima q em fa (II)

La directora del més de 30, encara q ella prefereix q li diguin "la mestressa", tot i q a diverses contrades del nostre país aquesta paraula és sinònim de prostituta (esperem q no tingui res a veure amb aquest cas).
La Quid és la seva escudera, la veritable corretja de transmissió entre la esmentada "mestressa" i el fòrum, de fet és el seu braç executor amb un estil draconià per la qual cosa ningú la traga.
La "mestressa" paga de la seva butxaca la web, (encara no s’ha assabentat q hi ha llocs on és gràtis). A cercat patrocinador, però ningú s’ha volgut emmerdar amb un projecte ruïnós i pijo, q per més inri no visita ni Déu (bé, potser Déu sí, pq està a tot arreu).
;)