Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

sábado, junio 10, 2006

Quan arriba a casa

Es canvia els pantalons amples per uns texans estrets, curs de cintura q sempre li veig les calcetes, el jersey desapareix per lluir una samarreta cenyida i curta deixant veure el melic i lluïnt unes corbes perilloses q em perden, i es posa unes gotes de perfum darrera l'orella. És ummmmmm. Però el q mai li falta és la cigarreta.

Sé q li encanta arreglar-se i fer goig.
Sé q ho fa per mi.
Pq sé q m’estima amb bogeria.
;)