D'ara en endavant
Avui caminant amb la Glòria al costat de les tranquil·les aigües del pantà de Foix m'ha vingut un pensament quan hem tirat unes pedres petites q han trencat la pau del pantà. Però al cap d'una estona la pau a les aigües ha tornat.
De fet és com tot aquest desagradable assumpte del fòrum dels llepaculs q em produeix un enterboliment com la pedra llençada a l'aigua del pantà. He vist q tot plegat aquesta merda em porta una insatisfacció. El meu desig de tornar al fòrum pollòs només em condueix a la infelicitat. Doncs bé -me preguntat- no estic prou a gust escrivint al meu blog? Doncs estic molt a gust, escric sense q ningú em fiscalitzi i a més puc escriure amb total llibertat. Doncs per això mateix. Q es fotin el fòrum a un lloc. Jo només vull escriure coses q em surtin de l'ànima, coses q m'agrada compartir, pensaments amb veu alta, com feia ja al forum vell al fil q parlava de la Glòria, el més visitat (per això van perdre els posts, maleïda enveja). Doncs això ho puc fer aquí sense haver de donar les gràcies a cap desagraïda. I no cal demanar-li cap favor a qui no té la generositat per virtut. Així de senzill m'ha vingut el pensament. I aleshores tornarà la meva tranquil·litat com aquelles aigües q es tornaven de nou transparents i cristalines.
PD. Això sí com me les estimo de tant en tant els dedicaré algun escrit, hehehe.
De fet és com tot aquest desagradable assumpte del fòrum dels llepaculs q em produeix un enterboliment com la pedra llençada a l'aigua del pantà. He vist q tot plegat aquesta merda em porta una insatisfacció. El meu desig de tornar al fòrum pollòs només em condueix a la infelicitat. Doncs bé -me preguntat- no estic prou a gust escrivint al meu blog? Doncs estic molt a gust, escric sense q ningú em fiscalitzi i a més puc escriure amb total llibertat. Doncs per això mateix. Q es fotin el fòrum a un lloc. Jo només vull escriure coses q em surtin de l'ànima, coses q m'agrada compartir, pensaments amb veu alta, com feia ja al forum vell al fil q parlava de la Glòria, el més visitat (per això van perdre els posts, maleïda enveja). Doncs això ho puc fer aquí sense haver de donar les gràcies a cap desagraïda. I no cal demanar-li cap favor a qui no té la generositat per virtut. Així de senzill m'ha vingut el pensament. I aleshores tornarà la meva tranquil·litat com aquelles aigües q es tornaven de nou transparents i cristalines.
PD. Això sí com me les estimo de tant en tant els dedicaré algun escrit, hehehe.

0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home