Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

domingo, junio 11, 2006

D'ara en endavant

Avui caminant amb la Glòria al costat de les tranquil·les aigües del pantà de Foix m'ha vingut un pensament quan hem tirat unes pedres petites q han trencat la pau del pantà. Però al cap d'una estona la pau a les aigües ha tornat.

De fet és com tot aquest desagradable assumpte del fòrum dels llepaculs q em produeix un enterboliment com la pedra llençada a l'aigua del pantà. He vist q tot plegat aquesta merda em porta una insatisfacció. El meu desig de tornar al fòrum pollòs només em condueix a la infelicitat. Doncs bé -me preguntat- no estic prou a gust escrivint al meu blog? Doncs estic molt a gust, escric sense q ningú em fiscalitzi i a més puc escriure amb total llibertat. Doncs per això mateix. Q es fotin el fòrum a un lloc. Jo només vull escriure coses q em surtin de l'ànima, coses q m'agrada compartir, pensaments amb veu alta, com feia ja al forum vell al fil q parlava de la Glòria, el més visitat (per això van perdre els posts, maleïda enveja). Doncs això ho puc fer aquí sense haver de donar les gràcies a cap desagraïda. I no cal demanar-li cap favor a qui no té la generositat per virtut. Així de senzill m'ha vingut el pensament. I aleshores tornarà la meva tranquil·litat com aquelles aigües q es tornaven de nou transparents i cristalines.

PD. Això sí com me les estimo de tant en tant els dedicaré algun escrit, hehehe.