Intent d'assassinat

No havia donat ni tres passes des de la sortida de la boca del metro de baix a Colom quan aquella senyora d’uns quaranta anys m’ha dit:

- Hola soy belga. ¿tu eres de aquí?

Tot i no ser del lloc, com he vist q era estrangera, li he contestat q “sí”, pq he pensat: “ em preguntarà per algun carrer”. Però m’ha sorprès pq m’ha dit això:

- Mira dos corridas son 30 euros. Sin prisas.

Jo he contestat alguna cosa així:

- Uis no no

I tot seguit he fugit quasi al trot del lloc dels fets. I mirant de reüll q no em seguís. Ondia , ondia amb l’esforç titànic q he de fer per un de ben fet q quedo fet pols i més adormit q un nadó, crec q si em proposo un segon no ho explicaria.

Per tant la meva conclusió es q aquella guiri em volia assassinar. :)

La nit ...

La nit fa olor a terra mullada.
No sé q em fa més mal si estimar-la o enyorar-la.
Sento un no sé q rar a la boca de l'estómac.
Una veueta a dins meu em diu q cal posar un final feliç a tota una història de desavinences.

He enviat un missatge, per mitjà d'un missatger/a . Espero q sigui com un colom de la pau amb la branqueta d'olivera al bec.

No és el q sembla

Vius en un ambient de bones cares i complicitat per simple interès. Riuen les teves paraules desgastades. Vas de prepotent i no et dónes compte q t'utilitzen. Envoltada de llepaculs i aprofitats q viuen de la teva ignorància. Sí aquest es el teu valor no vals res. Només vals pq pagues, q trist, quanta falsetat.
El teu egoisme no et permet destriar el q surt de dins les persones al q és superficial. Per tu només compte ser la protagonista, des de la teva "@" vols impressionar i estas mancada de valors, per això et toco el crustó de tant en tant.
Per tot plegat em fas pena Ari, quina llàstima tan poques llums i creus q enlluernes. I si et parlo així no és per fer-te mal, ho faig pq et caigui la bena dels ulls. Pq encara q ens discutim i no coincidim et vull bé pq t'aprecio

Vèncer les dificultats

A mesura q passen els dies la direcció del fòrum em posa obstacles per fer-me més difícil l’accés . Per tant ja em dispensareu que no contesti als missatges interns del fòrum, ja veieu q no és culpa meva.

Volen la meva incomunicació, això fa q el nostre petit conflicte s’agreugi. Fins i tot si trec el cap pel canal de xat em fan fora. Per tant no em puc comunicar amb l’Ari pels conductes privats q fins ara feia servir, per la qual cosa em veig obligat a escriure públicament des d’aquest modest canal de comunicació. Per tant demanaria q no sigueu curiosos i no llegiu a partir d’ara.

Estimada Ari,

Saps sobradament el meu apreci i admiració cap a la teva persona, tot i així, no vull desaprofitar l’ocasió per mostrar-te les meves respectuoses salutacions.

Prou saps també les nombroses dificultats q està atravessant la nostra col·laboració. Dificultats q van començar, com tu molt bé saps, el dia q d’una manera arbitrària vas decidir banejar-me del fòrum sense cap motiu aparent. Per tant seria bo q consideressis les meves mostres de bona voluntat per tal d’establir un diàleg per manera de solucionar el conflicte. Et demano q no dinamitis més els ponts de diàleg q vull establir. Parlem tu i jo i demostra i fes valer allò q tantes vegades m’has dit “sóc la messtressa”, “ jo pago i faig el q vull” i oblida’t del teu entorn proper de llepaculs (ho dic carinyosament) q me la tenen jurada. Pensa estimada Ari q tot aquest estol d’aprofitats q t’envolta només et diu el q tu vols sentir i jo com a veritable amic et presento les coses amb tota la seva cruesa. Però mai amb mala fe.

Carinyet prou saps q bona part de raó (per no dir tota) tinc. Actua per tant en conseqüència. Pensa les vegades q t’han atacat al fòrum amb mala fe. M’has vist a mi aprofitant l’ocasió per fer llenya? Saps q els meus atacs són sempre de conya, sense mala fe i amb un respecte a la teva persona; pq jo sóc un cavaller. Sé q has estat malalta i et vull desitjar una ràpida millora de tot cor. Estar bé amb els amics és el millor bàlsam per guarir el cos i l’ànima. Ari no menyspreïs a qui t’allarga la mà d’amic.

Una abraçada carinyet.

He passat els dos últims dies amb febre. Encara estic una mica dèbil. Feia anys q no m'havia sentit tan cuidat, tan mimat, tan acompanyat, tan ..., . La seva mà al meu front, un suc de taronja a la tauleta de nit, el seu interès, la seva companyia, tot plegat m'ha alleujat. Tinc un deute amb la Glòria, ningú hagués estat més atenta i carinyosa. No han estat paraules. Tampoc en calen paraules per saber distigir el teu vertader amor. Ni a tu et calen les meves per saber el q sento per tu. Ens basem en els sentiments, són els nostres fonaments, la base del nostre amor. El dia a dia , pas a pas, així madura el nostre amor. Demà és St Jordi i et regalaré la rosa, però no em calen dies especials per demostrar-te q t'estimo pq cada dia del calendari és especial per mi des del dia q et vaig conèixer Glòria. El teu camí, és el meu camí, és el nostre camí, sóc feliç caminant al teu costat, t'estimo Glòria. Per molts anys poguem fer camí plegats.

A Missa.

Aquesta Setmana Santa he aprofitat per anar un dia a Missa. Estava molt bé, amenitzada per uns joves amb les seves guitarres q li donaven un aire fresc a la celebració.

Tot i ser una Missa especial i important no surten mai del guio preestablert , lectures, sermó, pregàries, vam demanar per tota la casa, pel papa, bisbes, sacerdots, fidels, descreguts, etc.., jo personalment tb vaig demanar per l’Ari i sobre tot vaig demanar per la Quid, que bona falta li fa, en concret vaig demanar q Déu li canviï aquest cor de pedra per un de carn i sang.

Després la parròquia ens va convidar a coca i mistela per felicitar-nos la Pasqua. Em vaig sentir una mica observat per la meva acompanyant, però ningú va dir-nos res. Tot plegat l’hòstia. La Missa és així, ..... la primera part ens expliquen q Déu és ... l’hòstia, i la segona part és el contrari q ... l’hòstia és Déu. ;)

Ptons

Al malalt del Psiquiàtric de Reus.

Al malalt de Psiquiàtric de Reus.

Poc esperava tenir un lector d’un lloc com del q tu estàs. ;) De fet no sé si és un honor? Ja q a mi sempre m’havien dit q qui té honor és el q assumeix les seves misèries donant la cara. Cosa q tu no fas (jo sí).

De totes maneres et desitjo q et milloris. Això sí no abusis del control+c pot ser perjudicial per la teva recuperació.

Salut !

He rebut un correu.

A la feina sense res per a fer, sense els companys habituals, sense la gresca de cada dia, avorrit, badallant de son i mandra. Però com cada tarda no ha fallat, la música del meu mòbil m'ha desvetllat, he rebut un correu, de fet no i deia res només uns signes com aquests: ;)

I us asseguro q aquesta cara és la més amable q he vist avui. Gràcies Glòria.

Avís a navegants

S’admetran totes les respostes respectuoses i democràtiques. Les q no compleixin aquests requisits seran esborrades.

Gràcies per la vostra col·laboració.

Si es voleu posar en contacte ho podeu fer a:

chupi30mes@mixmail.com

És així

En sóc conscient, provoco una barreja de sensacions. A uns agrado a altres no, a altres les dues coses a l’hora. Sóc una mica com la xocolata, dolça i al mateix temps amarga. T’agrada o no. A vegades et fa mal la panxa i l’odies, et fa sortir una granitxada, però no te’n pots estar. Et fa venir mal de cap, però en tornes a menjar. La pots menjar tenint gana o sense, però com més t’agrada és quan en tens veritable desig (com el sexe), llavors la barreja de sensacions, el dolç i l’amarg, és com una simfonia al paladar, tanques els ulls i l’assaboreixes a poc a poc. I fins i tot et desperta els instints més íntims, ummmmmmmm, et posa i es veritat ho tinc comprovat, hehehe. :)

Històries amb la Quid

Un dia vaig entrar al canal de xat i l’Ari em va convidar a entrar a un canal q ja m’esperava la Quid. Jo al primer moment no sé si és q em volien proposar de fer un trio o q, hahaha :) Però de fet em volien donar entenent q els fes una auca. Vaig mirar de fer-los veure q no en tenia ni la més remota idea, però insistien i volien q els hi fes al moment , al q jo m’excusava. En donaven ja el primer “vers” fet i em demanaven q continués. La veritat q aquell vers feia vergonya de llegir. Jo els vaig proposar q els hi faria tot nou amb uns dies de temps. Però es van enfadar i van marxar sense ni dir-me adéu. Al cap d’uns dies els hi vaig comunicar q ja ho tenia enllestit, no era res de l’altra món, però almenys no feia vergonya llegir-la, encara espero q em diguin alguna cosa. Jo em vaig esforçar, però ni les gràcies m’han donat, ben al contrari a partir d’aquest fet la Quid sempre ha estat desagradable amb mi. Fins q un dia cansat de rebre tantes pedrades la vaig engegar, i ostres llavors la noia està ofesa de mala manera amb mi. Doncs bé aquesta és la petita història de com neix un mal rotllet. I a partir d’aquí he rebut insults, m’ha privat amagada sota niks desconeguts, ha entrat a rebentar els meus posts al fòrum i altres coses q la prudència em fa callar, en fi tot plegat una mica trist.

El passat divendres l’Ari em va convidar a arreglar els mals entesos amb la Quid, la vaig privar tot i les interrupcions de la meva connexió q em trencaven el ritme vàrem parlar com persones civilitzades, en vaig quedar content, clar q el dissabte poc abans del partit, ho vaig intentar de nou per veure si rematava la feina, però ja es deuria acabar el meu crèdit pq ja em va insultar de nou. :(