M'ha vingut d'un pèl

Avui havia d’anar a un lloc cèntric a recollir un paquet i ho he fet amb el meu vehicle privat. Només era cosa d’uns dos o tres minuts, però com de costum a aquests llocs és impossible aparcar al carrer. He solventat el problema deixant el cotxe a una plaça per a minusvàlid i oh sorpresa! quan arribo al cotxe una jove i guapa municipal amb un bloc a la mà apunt de donar-me una recepta per aparcar malament. Sort que al final la cosa no ha quedat en res i no m’ha posat cap multa, gràcies a que no hi he discutit, ni he perdut el meu millor somriure Profident i haver sabut treure profit del meu sex appel, hahahaha. La conversa ha anat així:
-Sra guàrdia perdoni ja marxo ja.
-Però que no ho veu que ha aparcat a sobre una plaça reservada per a minusvàlids.
-És que sóc minusvàlid
-Doncs no ho diria ningú.
-Bé, em fa una mica de vergonya, però "l’aparato " ja no em funciona igual que quan tenia 18. És una minusvalia , No l’enganyo pas.
-Hahahaha, bé si és així vagin-se, però que no el torni a veure mal aparcat.

-Gràcies (picadeta d'ull) Adéu.
I tot seguit he marxat del lloc esperitat abans no canviés de parer, hehehehe.

1er post de l'any. Déu existeix

Quina gran veritat diu l'anunci d'aquest autobús:
Déu existeix, deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida.
Cal comprendre els pobres incrèduls; estan ben preocupats doncs els falta Déu.

El segon diumenge del temps de Nadal és va llegir aquest preciós evangeli.

"† Evangeli segons sant Joan ( 1, 1-18 ) Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. la Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il•lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat."

Els cristians dels primers segles duien aquest text escrit en pergamí cosit a la roba o en forma de medalló per poder-lo meditar tot sovint.
Seria molt recomanable, q avui dia, els descreguts fessin el mateix.

P.D. Dedico especialment aquest primer post de l'any als descreguts q giravoltaven el foro de la Gorda; pq es converteixin, així sigui.