Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

jueves, junio 08, 2006

;)))))


Despullat sobre els llençols arrugats, tapat amb el cobrellit, rendit, exhaust, sense alè i havent perdut la noció del lloc i el temps. Els sorolls habituals del barri em desperten i em diuen q la vida, q el món va girant. I jo q pensava q el món s’havia aturat per estimar-nos. Doncs q giri! Q quan arribi el bon temps farem l’amor sense el cobrellit. Fora noses!