Pobreta quina llàstima q em fa

El canal de xat sempre havia funcionat molt bé fins q un maleït dia de manera manipuladora i rastrera l’ Ari es va fer amb el control del mateix. Des d’aleshores ha patit davallades cícliques q cal relacionar amb l’ estat d’ànim de la protagonista d’aquesta història. El desembarcament d’ella i l’estol de llepaculs amb el seu vaixell insigne ha fet un flac favor a la comunitat xatera del més de 30 català.
Però per a ella el canal de xat només era l’excusa perfecta per llançar des d’aquesta bona plataforma el seu somni de grandesa i sortir a navegar i dominar pels mars d’Internet amb el seu vaixell ronyós. Somni q dia a dia es va esvaint i a hores d’ara només en deu quedar una petita boira llunyana i dispersa a algun racó de la seva retorçada ment.
La q havia de ser la revista digital de referència ni se’n parla. La pàgina el meu fill petit en té una de millor, i el fòrum, ai el fòrum, no guanya per disgustos, la posen en evidència tot sovint. Alguna psicòloga la repassa i la resta se la pixen. I ella no entén com potser, amb els esforços q hi dedica, tots els seus projectes s’enfonsen com el seu vaixell q va quedar embarrancat i q la bravura del mar a enfonsant a l’abisme del fons marí.
I ho sé de bona font, munta uns espectacles lamentables perdent els nervis dient a tots q no valoren el seu esforç q són uns fastigosos desagraïts.
En fi aquesta noia sembla de la casta aquella de l’Índia dels pàries q només amb la seva ombra ja embruten. És una intocable pq si la toques embruta , els seus projectes ho diuen ben clar. ;)
Ptons

Problemes al fòrum

Ja hi tornem. Una vegada més. Com acabarà aquest cop? Aviat el desenllaç ...

* Aquest text ha estat enviat per la Rosa.

Quina gesta noi !!!

Ai quina gràcia, m’escriu un dient-me, refregant-me per la cara q ha anat a una trobada, hahahaha. Recoi home enhorabona! Jo ja ni me’n recordo de l’última vegada de tantes q he anat. La primera vegada va ser a un canal d’Inforchat i després moltes més sempre de diferents canals, mai he estat per repetir, però ara francament no hi estic gens interessat. No em cal el q hi cercava ho tinc de primera mà ;)

Em diu ...

Em diu q és com sí al seu voltant no hi hagués ningú...
i jo la sento tan propera.

ptonets dolços

La Quid

Un dia un em va preguntar per correu qui eren aquestes de l'Ari i la Quid, de ben segur q ho sabia per això no el vaig contestar, però per si algú q entrés aquí no ho sabés vaig explicar qui és la Quid, l'Ari la deixo per un altra dia.

La Quid va venir al món un bon dia, amb un sol esplendit, una gran visibilitat. Va viure molt feliç els primers anys de la seva infància, però massa felicitat a casa de pobre ja ho diuen q no pot ser. Un dia de fort vent la seva mare la va trobar mig trabucada pel terra amb un posat rar q feia por de veure i la nena nomes deia amb la boca mig torta "pol" "pol" i ho anava repetint constantment la seva mara es va imaginar q volia un polo i va anar corrents a comprar-ne un a la botiga del barri. El mal es q aquest posat i aquest soroll gatural de "pol" el va anar repetint durant uns dies i la seva família la va atipar de polos. D'aquest fet li ve q tingui els llavis així sortits com si hagués xupat algun polo calent, però us asseguro q només van ser de freds. hahahaa.

Van portar la nena al metge pq es feia estrany el q deia i la nena no anava mal encaminada, el metge li va diagnosticar "la pòlio". D'aquella feta la noia q va aprendre de conviure amb uns ferros a les cames i unes sabates dobles q encara porta i q semblen q donin el "pego", però ep no les trobareu a cap sabateria pq són d'ortopèdia, per tant per més q les plataformes estiguin de moda no els hi voleu copiar pq valen un paston.

Doncs bé la noia amb el pas dels anys s'ha fet gran i ha arrossegat el problemes de petita, però ampliats i si de petita ja tenia problemes d'incontinència ara amb l'edat crítica de la menopàsia els ha ampliat i cada moment ha d'anar a canviar-se els bolquers pq del contrari el ferum de pixum se sentiria d'un tros lluny. Aquest fet li provoca una alteració dels nervis i una mala llet dificils d'explicar, només ho sabem els q ho hem patit en primera persona.

Però bé ho agafo com una creu q intento soportar el més bé q puc, jo només volia ajudar-la. Ara recordo aquelles paraules savies de la meva àvia: Fes favors a bèsties q t'ho paguen a coces. Sort q tinc caritat cristiana.

PD. Aquest escrit el dedico en especial per la q avui he parlat amb nick: eskabrosa. Oi q saps pq?

L'Ari al seu fòrum diu:
si, si, tot el k vulgueu, pero el problema més gran que tenim és qu7e la gent no col.labora al fòrum per que la majoria te por de que després se li facin les correccions lingüistiques. Gent que abans escrivia ho ha deixat de fer i al preguntar-lis el per que. la resposta és.... em fa vergonya per que faig faltes. Nois jo prefereixo escriurel amb faltes que no escriurel i a cop de anar escrivint al xat i al fòrum he anat aprenen coses, normes ortogràfiques que abans no sabia. NO vull k pasi a ser un forum de la perfecciò linguística.

I jo dic al meu blog:
No carinyo el problema no són els correctors, el problema ets tu i la xusma q estas envoltada, la vostra prepotència, despreci, xuleria, menyspreu, a tota la bona gent q ha escrit al teu fòrum. F`rum q potser ets la legitima propietària, però tb l'escull insalvable, i q no et mereixes q escrigui ningú (de fet és el q passa) ves dient : "tu no saps amb qui estàs parlant", " et fotaré fora eternament del xat i fòrum".
A per cert no havies dit q havia d'escriure tanta gent quan jo ja no hi fos? Quant passarà això més enllà del 3000?
Em sembla q t'hauràs de conformar amb els quatre llepaculs de guàrdia q ja es veuen de un tros lluny q no són res, de fet només són analfabets com tu carinyo. Aquesta és la crua realitat.
Ptons

Analfabetisme i sociates.

Quina vergonya d’eslògan sociata! Ah i no sabeu de qui va ser l’idea? Doncs de l’amic Zara (aquell q em recorda l’analfabetisme funcional), l’home en qüestió es va exprimir el cervell i ja veieu el fruit tarat q ha sortit de tota l’empresa. De fet tarat com ell, pq no pot ser de cap ser normal, pq sens dubte s’ha de ser ben tarat com per anomenar a altres, No si ja ho diu la bona gent no et refiïs de qui en lloc d’alabar el seu producte parla malament del producte dels altres. Mal venedor sens dubte. Això ja demostra la classe de xuma fastigosa q són els sociates.
I el més bo de tot això és q hi haurà un bon percentatge q es creurà tot el q els diran. Per posar un exemple agafem algú aleatòriament a l’atzar, per exemple la Quid (quina casualitat). A la tia aquesta li diuen : Mira ara amb el nou estatut tot anirà més bé, serem més feliços, tindrem més recursos, … " i quatre subnormalitats més i la tia s’ho creu tot. Quina llàstima senyor! Doncs sí ara amb aquest referèndum tindrem l’oportunitat de fer un recompte dels analfabets funcionals de tot Catalunya; coincidirà amb els votants afirmatius. I per desgràcia del país ja veureu quants, de fet masses, analfabets tenim entre nosaltres.

Fa un munt de dies...

Fa un munt de dies q no sé res de l'Ari i la Quid, i la veritat les enyoro. Cada dia del món penso en elles, ummm...... és q tinc por d'oblidar-les. A on deuen haver anat? Potser la Quid li han fet un exorcisme, hahaha, perqué a vegades la veig fora de sí. Mira si no fos q ara estic mig adormit els intentaria escriure alguna cosa bonica, però bé ho deixaré per demà. Bé ho vaig intentar ara, si no queda bé q es fotin, al final per la manera q em tracten.

----------

Poema per l'Ari i la Quid q estimo molt com ja sabeu.

Cada dia penso en vosaltres

en aquells bons moments

q viviem tots junts

en aquell vell fòrum

on tant us estimava.

Però els dies van passant

i ens anem allunyant

tinc por d'oblidar-vos

però el vostre record

viu amb mi.

Sé q no hi sou,

seguiré tot sol

ploraré

us enyoraré

somiaré

q em doneu la mà

per seguir avançant.

Cada estel a la nit

em recorda la vostra llum

dispersa pel infinit.

Tots els dies penso en vosaltres

i en tot el bons moments,

però sé q no hi sou

i resto tot sol

sol

sol

sense vosaltres.

La partida

He d'admetre q no porto gaire bé perdre i com la Glòria ho sap sempre em fot la punyeta el dia q tenim algú a casa i acabem la vetllada fent la partideta de cartes, q gràcies a les seves trampes acabo perdent. No sé pq m'enfado si només aconsegueixo q faci més i més trampes i q es parteix de riure quan veu q acabo aixecant-me de la taula amb cara de pocs amics. En fi m'agradaria guanyar, però sempre acabo perdent, clar q al cap d'una estoneta ja m'ha passat i ellà em diu amb una carona de no haver trencat mai cap plat: "Q tonto q ets amor meu. T'estimo i m'encanta q t'enfadis"

Em criden

Em criden, uff q tard, vaig a dormir clar q de segur q el seu somriure em perderà cauré sense gaire resistència als seus encants. Em posaré al llit i deixaré q em petonegi, deixaré q abraci aquest cos dannone i m'encatarà sentir dels seus llavis dir-li " t'estimo".

I a les dotze menys poc de la nit us dic q tingueu bon dia. Pq el dia dura vint-i-quatre hores, ;) i sempre m'agrada dir bon dia a la nit.

Ptons.

De petit havia jugat al futbol, però francament he dir q no m'agrada, per tant el partit de la final de la copa d'Europa el vaig seguir una estoneta mentres sopava i fins i tot vaig estar content de q un equip català guanyés.
El q ja no em va semblar tan bé és q el president del país veí aixequés la copa, ho vaig trobar de mal gust, una horterada feixista. Catalunya no és Ecspanya. De fet em va recordar el president argentí Videla aixecant la copa del mundial, q trist :( Un feixista espanyol q ens somet al jou de l'ocupació i encara aplaudit per una afició massa cofoia com per pensar. No anem bé companys, no anem bé.

Primer la família

La institució de la família no ha tingut mai tants defensors i protectors com ara.
Ni en Benet XVI ni tots els bisbes i capellans han fet tant com el tripartit (ara bi). La família Nadal, Carod, Benach, el matrimoni dels dos costats de la plaça St Jaume, l’amic de Don Simón i germanet (tete amb l’argot de la família), i molts altres q em deixo com els de les feines esporàdiques, però ben pagades dels informes, posem el cas del corbates (conseller primer), q donava feina(és un dir) a la seva dona, tots i ara com a última incorporació a la protecció familiar la recent consellera Carme Figueres que diuen que folla amb el José Zaragoza (noteu quin nom més català) (de fet tant com el del José Mantilla q ara diuen q vol ser presi) bé al que anava el tio aquest del Zara q és secretari de no sé que, (igual ell tampoc ho sap) sempre que el sento a parlar en ve al cap els analfabets funcionals. Serà q els analfabets funcionals són tots sociates?

L'amic de Don Simón

Els amics li diuen "Pasquis", quan ell o el seu germà hi són presents, i també li diuen "Borratxo", quan el tenen un tros lluny, així m’ho va vendre un membre de l’executiva socialista. Jo la veritat prefereixo dir-li "L’amic de Don Simón", doncs bé aquest personatge q ni fa un mes li vaig sentir a dir q feia una remodelació del govern per arribar amb garanties a final de legislatura, hahaha, recoi i ara en fa una altra per arribar a no sé on.
Sens dubte aquest tio no està bé, només cal escoltar-lo. L’abús de les drogues, encara que siguin les legals, (així som d’hipòcrites) afecta al cos. De fet tots els abusos acaben passant factura. Si que l’home té a favor q va marxar un temps a Itàlia a fer una cura de desintoxicació, i de ben segur q el seu fetge li va agrair, però desgraciadament les neurones també en són molt perjudicades i aquí la desintoxicació i recuperació és molt lenta i amb l’edat de l’individu en qüestió pràcticament irrecuperable. Que hi farem? Doncs em temo q tenir paciència fins a finals d’any i aguantar les maragallades. Mala sort, però el temps passa ràpid. ;)

Catalunya lliure i catalana !! 33 !

Passen els dies i el blog creix

Ja són quasi dos mesos, o mes i mig i aquest blog va afegint nous posts, tot sovint noves aprotacions demostren q es un blog viu, amb ganes de millorar i amb gent q ve a tafanejar i d'altres com el malalt del psiquiàtric de Reus q ja el compto com un habitual pq cada dia quasi bé em fa els seus escrits, les seves respostes polloses i indignes q no posaré, però el xicot està malalt i no para d'enviar-me merda q per dignitat no puc posar, i mira q li he recomanat el fòrum de l'ari q no escriu ningú i sort tenen dels fotonoseque q l'ari i la quid entretenen al personal passejant la seva incultura pq del contrari els caducaria la pàgina de no entrar-hi ningú.

En fí tot i el poc temps q hi dedico faig un balanç positiu del blog, supero en missatges a tot un fòrum i supero en qualitat i de llarg les tonteries q els quatre analfabets funcionals escriuen al fòrum pollós d'aquella presumida sense talent i la seva "escudera" q només sap insultar i posar mala maror on la pau planeja, així els hi va, ;)

I com no em canso mai de donar oportunitats a qui va equivocat i pel mal camí un dia d'aquests tornaré a donar una nova oportunitat a qui les desaprofita totes. Pq sóc així de generós i bona persona i ella sabrà el q li convé; fer les paus d'una volta per totes i reconèixer mútuament q ens hem equivocat o cultivar el seu mal rotllo i encaixar garrotades pels quatre costats. He dit,

Ptons.

Els debats.

No ho dic jo, és de domini públic, els xats no sobresurten per anar sobrats de cultureta precisament. Però al mesde30c trenquen la tendència amb els megasúperdebats de peixateres (amb tot el respecte pel col·lectiu), volen donar una nota de color (folklore xatero) amb quatre frases que han buscat a la xarxa per quedar bé, acompanyades d’opinions poc madurades dignes de canalleta i amb el toc personal de la megasúperorganitzadora i mestressa que cada cop que escriu quelcom és per pixar fora de test.

* Aquest escrit ha estat enviat per la Rosa.

Vaja vaja

Ho sé de bona font, no hi pot fer més, el vent la molesta, no el soporta, li produeix mal estar i desgraciadament portem ja uns dies amb el ditjós vent. No té esma de sortir de casa, passa hores i hores devant l'ordinador, mig fastiguejada de tot amb un mal humor q ni us l'explico i mirant el rellotge ben sovint, però els dies darrera el vidre de la finestra semblen inacabables, ufff.... quin avorriment.
Esperem demà, potser ja no bufarà tan fort, li canviarà l'humor , sortira al carrer, respirarà l'aire tranquil del seu barri i somriurà. Llavors potser hi podré parlar amb la Quid.

Q et fotaràs vella abans d'hora si sempre estàs de tan mala hòstia bonica!!! I és una llàstima ;)

pto

Tot anava bé ....

Des de q me llevat fins quasi a mitja nit m'ha sortit tot rodó. Paraules amables de tothom, somriures de complicitat a la feina, petons i abraçades a casa. La complicitat ha estat de part meva tot el dia fins q a més de les onze de la nit he saludat a la Quid. Quina llàstima viure sempre amb aquesta rancúnia q no la deixa ser feliç, quina pena més gran.

Ptons

Cerco postejador

Cerco postejador desconegut o no, per intercanviar opinions, fer-la petar, mantenir conversa, bon rotllet i tot. Això sí abstenir-se aquests pervertits, insultadors professionals, adictes a qualsevol cosa prohibida i analfabets funcionals. Prometo més bona conversa q no pas hi ha al fòrum de l'Ari, q només diuen infantilismes, q si els herois mundials, q si no sé quin joc , q si les fotos no sé q, ... semblen canalla de 12 anys. Ahhh ep tb abstenir-se els col·lobaradors del fòrum de sexe de l'Ari, aquí ho trobariem de mal gust les tonteries de q parleu. Gràcies per la vostra col·laboració.

Ptons.