Bon propòsit pel 2007

No estar amb ningú q no desitgi la meva companyia.

Espero complir-lo pq l'any passat em vaig proposar menjar verdura cada dia i la primera setmana ja el vaig incomplir ;))

Bons desitjos

No sé si ha estat per haver vist un comentari de la Quid o q, però és q avui volia desitjar-vos ... bé tot això q es diu per aquestes dates, però m'he posat nerviós i quedeu saludats de tot cor :))

El dia de la loteria

Recordo sempre el dia de la loteria com un dia trist, no precisament per no haver tingut sort al sorteig, ho recordo pq un dia com aquest vaig enterrar el meu pare. Ara amb els anys recordo moltes moments viscuts amb la seva senzillesa i bon fer, a vegades discrepavem i discutiem de com portar la finca i els petits negocis, però he d'admetre q quasi sempre tenia raó ell. Quantes vegades m'havia dit a les meves propostes: "mira jo sóc del parer q les proves les facin els altres q si els surten bé ja els copiarem." I jo no li feia cas i vinga a perdre diners amb els "negocis", hahaha. Sort q ja no em dedico a negociar i em refio del meu sou fixe i dels administradors del patrimoni familiar q la meva mare amb molt bon criteri va posar abans de morir, pq si no es estat així ara ja parlaria de la finca en passat, pq ja estava apunt de fer estelles del tronc gros, hehehe. Ai la mare i el pare tota la vida estalviant i jo malbaratant.

La senyora Martínez

Cada vegada q parlo amb la gorda estic més convençut q aquesta pobre noia està tocada del cap. Avui li dono el meu Bon Nadal i em contesta una grolleria q la norma d'estil d'aquest blog no em deixa reproduir. Em fa llàstima.

Avui he regirat una mica la seva pàgina web i es troba registrada sota el nom de Maria Isabel Martínez Gil. Mira tan de xat i fòrum català per acabar dient-se Martínez hahahaha, recoi.

Algú sap alguna notícia de la Quid??? si sabeu quelcom agrairia la informació, pq en el fons l'enyoro, hahaha. Almenys era l'única q tenia una mica de nivell. Bé conyes apart em sento amb deute amb ella, pq almenys una vegada vaig ser jo qui no va saber estar al nivell. Sé q ho llegiràs Quid, ho sé i aprofito per dir-te q tinguis unes Bones Festes i millor 2007!

Un any

Quan vaig començar a conviure amb la Glòria em vaig plantejar q havia de ser fort i no caure amb la notable tonteria d’enamorar-me. Jo ja no tinc vint anys, però ella en té tretze menys q jo i això comportava per mi un perill, podria ser q tota la relació només fos una aventura passatgera q per mil raons q desconec li vingués de gust, això és estat fatal per mi q ja sortia tocat de la separació amb la meva dona i no passava pas pel millor moment de la meva vida Però bé el temps ha passat, ara farà un any q compartim les nostres vides, estic perdudament enamorat i ella també. El q hagués pogut estar i temia com una dona q t’estima i se’n va, ha esdevingut l’amor més gran q mai havia imaginat. No ens hem fet promeses ni juraments, però dia a dia amb fets i paraules, amb gestos i somriures, prou q es veu q ens estimen, q el nostre amor és l’amor més gran, és amor q s’ha d’escriure en majúscules. T’ESTIMO GLÒRIA

Empatia

Va ser dimarts quan aquella noia mig espantada em va treure el seu cap per la finestreta i la vaig atendre com mai cap funcionari l'havia atés. Després d'unes preguntes de rigor amb la millor amabilitat li vaig comunicar q el seu expedient ja estava apunt q en uns dies l'enviarien a casa seva. Va fer un somriure d'orella a orella al q vaig correspondre pq donar-li una bona notícia sempre agrada.

Per un moment em va semblar q en volia fer-me un peto per agrair-me les meves gestions i de bon grat q l'hagués acceptat, pq tot i fer la meva feina la seva simpatia i el seu somriure van fer del gris dia un dia esplendit. El somriure fa miracles.

Encara em sembla q senti l'olor del seu somriure sincer.

Minyones

Reconec q també en sóc en part culpable, sí q ajudo a casa, però qui en porta el pes gros és la meva companya, com ho va dur la meva ex i la meva mare, i com ho duent el 99% de les dones per no dir totes. Són les veritables pencaires, ben mirat són com unes assalariades dels homes sense salari, us heu adonat q l'home més poca cosa del món, l'home treballador del ofici més desgraciat, l'home ..., tots tenen una assalariada q li fa la feina de la casa, i així tots els homes.

Hosti q cruels q som, avui aquesta tarda hem estat a la fira de la Puríssima de St Boi i quan hem arribat a casa qui ha fet el sopar? Ella, bé jo he parat la taula, de fet he treballat dos minuts, és injust, molt injust.

Tenim les dones com a minyones, prometo intentar fer una mica més.

No son les faltes Ari

Al fòrum de la gorda he tret un escrit curiosament de la gorda

"abans s'escribia ara la gent te por a les faltes d'ortografía jo pensava que allò del k diràn ja ho haviem superat a la nostra edad(reflexió meva )"

Hahahaha. No no nooooooo no són les faltes bonica ets tu, és el teu caràcter, la teva manera de fer, la teva falta de respecte, el teu despreci vers els q escriuen i tb és culpa de la colla de llepaculs q t'envolten. I tb la teva demostració de prepotència i la teva falta de la més mínima caritat. Si fas fora la gent com vols q escriguin?

Em pensava q eres més llesta i veig q ets molt curteta, fas pena tu i fòrum. T'has plantejat tancar-lo? Almenys no faries més pena ni els que encara de tant en tant i deixen alguna cosa vomitiva tampoc la farien, hahaha.

Ptó.

Ai pobreta

Arribo a la conclusió q l’Ari és boja, Ondia direu com pot ser això? Doncs només cal parlar-hi una estona com he fet avui per adonar-se del fet. Està com un llum. L’odi l’encega. Jo crec q fins i tot si pogués em faria mal.
M’han informat q va estar ingressada, però tot i q ara torna a voltar pel xat, la seva malaltia va fent, pq ni de bon tros està gaire fina la pobre infeliç.
S’ha passat mitja vida amb el seu rotllo patatero de web, fòrum i xat, i barallar-se amb mi ha provocat la destrucció del seu món fantàstic, i les seves neurones no ho han pogut resistir. I ara la pobre li toca a fer estades a la residència. Em fa molta llàstima i pena. En fi q aprengui a no maltractar a la gent. Q n’aprengui, hahahaha.

Teu

No em pertanyo a mi mateix quan tu em dius: ets meu.

¿??¿

Per què tinc la maleïda sospita q alguns no pararan de burxar i no estaran contents fins q ETA torni a matar?

De bloc a bloc i publico pq em toca

Entro a uns quants blocs a malparlar del tripartit i dels fastigosos d'Esquerra i tb aprofito per veure el bloc del meu súper amic de l'Argentera i sempre acabo dient la meva al seu bloc.

De fet li dono una lliçó de bona educació, pq sense haver-li faltat mai al respecte li deixo algun comentari àcid, però en el fons tendre, pq mira jo sóc incapaç d'odiar a ningú més de cinc minuts, clar q amb aquest l'enrabiada em va durar un quart d'hora, hahaha.

Me proposat visitar aquest llocaret perdut a les muntanyes, clar q no penso dir a ningú del lloc q vinc de part del Melic aquest pq no vull q em fotin una cara nova, hahhahaa, o potser em posen metzines al menjar, hahahaha. No me la vull jugar, hehehe, visc massa feliç per fer-ho.