Cita

La felicitat no es pot buscar mai directament. Només pot venir com a conseqüència d'haver lliurat el millor de nosaltres mateixos per una causa noble.
Victor Frankl

Setmana Santa

Coneixem d'aquella manera el que Jesús va fer el Dijous i el Divendres Sant, però no sabem que va fer el Dilluns, Dimarts i Dimecres Sant.

Dilluns Sant:

Jesús ha dormit al poble de Betània, a la casa de Llàtzer, Marta i Maria, els seus millors amics. A mig matí puja caminant a Jerusalem que és a uns quants quilòmetres. En el camí, com que es l'hora de dinar té gana. S'apropa a una frondosa figuera plena de fulles, però en la qual no hi ha figues, aleshores fa que s'assequi per no haver tingut fruits. A l'arribar a Jerusalem, va al temple i el troba ple de comerciants fent negocis i els fa fora a fuetades, demant-nos que tractem amb respecte a Déu i les coses de Déu. A la tarda passa per l'hort de les oliveres, on va ha fer una estona d'oració, i torna a peu a Betània.

Reflexió:

A veure si amb mi (amb tu) Déu trobara els fruits esperats? Jesús cada dia feia oració. Nosaltres també?

Dimarts Sant:

Jesús acompanyat pels deixebles torna a Jerusalem. Passen pel lloc de la figuera maleïda. Al veure el temple, profetitza que serà destruit. Els deixebles estan tristos perquè Jesús els anuncia que en el termini de dos dies el mataran.

Refleixió:

Els critians hem après a complir la voluntat de Déu?

Dimecres Sant:

Jesús es queda a Betània. Simó, el leprós que havia estat curat per Jesús, convida el Senyor a menjar a casa seva, perqué li estava molt agraït. Mentre estan menjant, entra a casa una dóna del poble anomenada Maria, trenca un flascó de perfum molt car i el llença als peus del Senyor. Els besa i els eixuga amb els seus cabells. A Jesús li va agradar aquest detall d'estima.

És aleshores quan Judes busca els caps del poble jueu i els diu " Què em doneu si us el lliuro? Ells se'n va alegrar i van prometre donar-li diners.

Reflexió:

Sóc agraït com en Simó? Cada vegada que ha curat la meva ànima, ha perdonat els meus pecats li he donat les gràcies?

Dijous Sant:

Al matí en Pere i en Joan s'avançaven per preparar el sopar a Jerusalem. A la tarda arribaren al cenacle. Allí Jesús va rentar-los els peus un a un. Després, asseguts a la taula celebrà la primera Missa; els donà per menjar el seu Cos i la seva Sang i els ordenà sacerdots als apòstols perquè d'ara en endavant, ells celebressin la Santa Missa. Judes va sortir del cenacle abans, per lliurar-lo. Jesús s'acomiadà de la seva Mare i se'n va anar a l'hort de les oliveres. Allí va suar sang, veient el que l'esperava. Els deixebles es van adormir. Va arribar Judes amb els de la sinagoga i li fa un petó. Aleshores, el van fer pres i tots els apóstols van fugir. El porten al palau de Caifàs, el suprem sacerdot. L'interroguen durant tota la nit, no dorm gens.

Reflexio:

Fugim nosaltres com ens assenyalen com a cristians?

Divendres Sant:

A la matinada el jutgen. Té son, fred i li han donat cops. Decideixen condenar-lo i el porten a Pilat. Judes, penedit, no va saber tornar amb la Verge i demanar perdó, i es va penjar. Els jueus van preferir Barrabàs. Pilat se'n renta les mans i mana crucificar a Jesús. Abans va ordenar que el flagel·lessin. La Verge és davant mentre li arrenquen la pell a bocins amb el flagell. Després li col·loquen una corona d'espines i es burlen d'Ell. Jesús recorre Jerusalem amb la creu. Al pujar al Calvari es troba amb la seva Mare. Simó l'ajuda a portar la creu. Al voltant de les dotze del migdia, el van crucificar. Ens va donar la seva Mare com a Mare nostra i cap a les tres es va morir i va retre l'esperit al Pare. Per certificar la mort, el traspassaren amb una llança. Per la nit, entre Josep d'Arimatea i Nicòdem el desclaven i deixen el Cos en mans de la seva Mare. Són prop de les set quan l'enterren en el sepulcre.

Refleixió:

Senyor vas morir per redimir els nostres pecats!

Dissabte Sant:

Tot el dia d'avui el seu Cos reposa al sepulcre, fred i sense vida. La Verge Maria està trista, però contenta perquè sap que ressucitarà.

Reflexió:

Quant has hagut de sofrir Senyor pels nostres pecats. Gràcies i perdó Senyor!

Diumenge de Ressurecció:

Així que es fa de dia tres dones van al sepulcre i veuen que no hi ha el seu Cos. Un àngel els diuque ha ressucitat. Van corrents a on hi ha els apóstols i els donen la gran notícia. Ha ressucitat! Pere i Joan corren al sepulcre i veuen les benes a terra. Ara entenen que Jesús és Déu. Els desconsol que tenien ahir, es transforma en una immensa alegria. I ràpidament ho transmeten als altres apòstols i deixebles. I tots resten amb la Verge esperant el moment de tornar-se a trobar amb el Senyor.

Reflexió:

Com Pere i Joan cal que també hem de preocupar-nos que els nostres amics sàpiguen que Jesús ha ressucitat i el tractin. Així sigui!

De somni

Estic cansat, el cap el tinc espès, les parpelles es tanquen, em moro de son. I m’adormo. Recolzat sobre la taula somio que tinc un somni, però no en imatges, sinó en sons. Sento el cantar de milers d’ocells al compàs de les ràfegues de vent, fan un melodia suau, una música meravellosa que em fa despertar del son. Però la música segueix a dins el meu cap, ara no l’acompanya el vent, ho fa la meva veu i els sorolls de casa. Tot junt fa una gran simfonia melòdica que m’acompanya allà on jo vaig. Però de cop hi volta para la música, em desperto, no soc al llit, encara sóc a la taula i ja són les dues. Tinc la sensació que he estat a un lloc llunyà, distant i a la vegada tan proper. Lamento haver despertat de aquest somni que m’ha retornat al silenci de la nit.

L'infern

L'infern és ple de gent que curiosament no hi creu.

M'ha vingut d'un pèl

Avui havia d’anar a un lloc cèntric a recollir un paquet i ho he fet amb el meu vehicle privat. Només era cosa d’uns dos o tres minuts, però com de costum a aquests llocs és impossible aparcar al carrer. He solventat el problema deixant el cotxe a una plaça per a minusvàlid i oh sorpresa! quan arribo al cotxe una jove i guapa municipal amb un bloc a la mà apunt de donar-me una recepta per aparcar malament. Sort que al final la cosa no ha quedat en res i no m’ha posat cap multa, gràcies a que no hi he discutit, ni he perdut el meu millor somriure Profident i haver sabut treure profit del meu sex appel, hahahaha. La conversa ha anat així:
-Sra guàrdia perdoni ja marxo ja.
-Però que no ho veu que ha aparcat a sobre una plaça reservada per a minusvàlids.
-És que sóc minusvàlid
-Doncs no ho diria ningú.
-Bé, em fa una mica de vergonya, però "l’aparato " ja no em funciona igual que quan tenia 18. És una minusvalia , No l’enganyo pas.
-Hahahaha, bé si és així vagin-se, però que no el torni a veure mal aparcat.

-Gràcies (picadeta d'ull) Adéu.
I tot seguit he marxat del lloc esperitat abans no canviés de parer, hehehehe.

1er post de l'any. Déu existeix

Quina gran veritat diu l'anunci d'aquest autobús:
Déu existeix, deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida.
Cal comprendre els pobres incrèduls; estan ben preocupats doncs els falta Déu.

El segon diumenge del temps de Nadal és va llegir aquest preciós evangeli.

"† Evangeli segons sant Joan ( 1, 1-18 ) Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. la Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il•lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat."

Els cristians dels primers segles duien aquest text escrit en pergamí cosit a la roba o en forma de medalló per poder-lo meditar tot sovint.
Seria molt recomanable, q avui dia, els descreguts fessin el mateix.

P.D. Dedico especialment aquest primer post de l'any als descreguts q giravoltaven el foro de la Gorda; pq es converteixin, així sigui.

Sants Innocents i vida

El diumenge que segueix a la celebració del Nadal l'Església celebra la festivitat de la Sagrada Família. Enguany la casualitat ha fet que aquest diumenge sigui tb la festa del Sants Innocents. No cauré en la brometa fàcil en q aquest dia és l'onomàstica del Melic, hahaha, pq aquest és un post molt seriós.
Avui dia la pràctica aberrant del avortament i la bona premsa q té des dels mitjans afins al govern i als descreguts fa que la festa dels Sants Innocents passin a ser quasi bé a una innocentada. El rei Herodes era un simple aprenent al costat dels apòstols de l'afollament. Mal em pesi reconeixíeu.

Aquesta setmana passada van jutjar el famós cas Alba, que tants problemes em va dur al fòrum de la Gorda. De fet per fer justícia tb caldria que jutgessin a tots els del foro que defensaven els maltractaments. De fet s'ha de ser molt fill de puta per defensar aquests postulats, però els defensaven.

Jo que sóc soci i he col·laborat amb entitats que defensen els animals, crec amb molta més raó, que cal defensar les criatures d'aquestes pràctiques nazistes que en nom de no sé quina llibertat de les dones diuen defensar. Tot plegat per cagar-s'hi.

En fi que aquest proper diumenge serveixi pq les famílies cristianes agafin consciència de l'abast d'aquesta barbàrie que de manera legal o il·legal porten a terme aquestes persones mancades de la més mínima caritat cristiana.