M'ha vingut d'un pèl

Avui havia d’anar a un lloc cèntric a recollir un paquet i ho he fet amb el meu vehicle privat. Només era cosa d’uns dos o tres minuts, però com de costum a aquests llocs és impossible aparcar al carrer. He solventat el problema deixant el cotxe a una plaça per a minusvàlid i oh sorpresa! quan arribo al cotxe una jove i guapa municipal amb un bloc a la mà apunt de donar-me una recepta per aparcar malament. Sort que al final la cosa no ha quedat en res i no m’ha posat cap multa, gràcies a que no hi he discutit, ni he perdut el meu millor somriure Profident i haver sabut treure profit del meu sex appel, hahahaha. La conversa ha anat així:
-Sra guàrdia perdoni ja marxo ja.
-Però que no ho veu que ha aparcat a sobre una plaça reservada per a minusvàlids.
-És que sóc minusvàlid
-Doncs no ho diria ningú.
-Bé, em fa una mica de vergonya, però "l’aparato " ja no em funciona igual que quan tenia 18. És una minusvalia , No l’enganyo pas.
-Hahahaha, bé si és així vagin-se, però que no el torni a veure mal aparcat.

-Gràcies (picadeta d'ull) Adéu.
I tot seguit he marxat del lloc esperitat abans no canviés de parer, hehehehe.