Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

jueves, junio 08, 2006

Curiositat

De nen les coses rares, a vegades novetats, gent q no coneixia, … em feien por, a vegades em tapava el cap amb una manta per por dels fantasmes i restava immòbil al llit.
Però ara de gran em destapo i em llevo al mínim soroll i si cal miro pel forat del pany.
Avui he contestat un correu, sé q no em portarà res de bo. Però no m’he pogut resistir, digueu-me tafaner.

PD. El correu és d'un "admirador" del blog, hahaha.