De somni
Estic cansat, el cap el tinc espès, les parpelles es tanquen, em moro de son. I m’adormo. Recolzat sobre la taula somio que tinc un somni, però no en imatges, sinó en sons. Sento el cantar de milers d’ocells al compàs de les ràfegues de vent, fan un melodia suau, una música meravellosa que em fa despertar del son. Però la música segueix a dins el meu cap, ara no l’acompanya el vent, ho fa la meva veu i els sorolls de casa. Tot junt fa una gran simfonia melòdica que m’acompanya allà on jo vaig. Però de cop hi volta para la música, em desperto, no soc al llit, encara sóc a la taula i ja són les dues. Tinc la sensació que he estat a un lloc llunyà, distant i a la vegada tan proper. Lamento haver despertat de aquest somni que m’ha retornat al silenci de la nit.
1 Comments:
Hacía ya algún tiempo que no pasaba por tu blog y me ha gustado volver..
molt bonic somni..
Un petó!
Publicar un comentario
<< Home