Ara m’ha vingut al cap el temps aquell que diàriament tenia quelcom per dir al xat. M’ha vingut a la memòria el sopar aquell que vaig fer amb aquella "op" del "més de 30-c". Aquella parrillada de peix, aquell gelat de postres, el que em va costar convèncer-la de q ho féssim. Estava una mica tímida, i jo un xic espantat, ella no ho tenia clar, i jo insistia q era una bona idea, però al final tot va anar rodat, es van esvair els dubtes, van fugir les pors, ens hi vam llençar, ens va agradar i va voler repetir i vam repetir per posar punt i final i aquí es va acabar. Havíem fet un tracte i el vam complir, dèiem una vegada, bé, un cop posats van ser dues, però vam ser fidels al pacte, no més trobades, no més trucades, només el xat i sense obrir-nos cap privat. Després amb el pas del temps l’amistat es va torçar, em van foragitar del xat, però ara vist amb perspectiva veig que sempre em quedarà la satisfacció d’haver-me-la follat.