Sense paraules

No he trobat la paraula més precisa, ni la més afalagadora, ni la més dolça per dir-te el molt q t'estimo. Però he trobat el teus llavis per besar-los.

Crónica de vacances. Visita a l'Argentera

Al principi del mes d’Agost, un dia q encara feia calor, vam enfilar l’autopista direcció Tarragona a Cambrils vam sortir i directes cap a Mont-roig del Camp. Acurada i llarga visita al Centre Miró, vaig badar com un nen als quadres i objectes diversos exposats, Així com els documentals. Després d’una bona estona vam sortir a caminar pel poble i ens vam arribar al Santuari de la Mare de Déu de la Roca. Ja a la migdiada ens vam dirigir cap a l’Argentera, però per por de no trobar dinar ens vam parar a la carretera al costat de Duesaigües a un restaurant de mala mort Vam menjar sota un cap de senglar, hahahaha, a la Glòria li feia cosa, tres plats: un entrant, un primer i un segon més postres, vi negre, gassosa i aigua i cafè; tot plegat vint-i-un euros. El restaurant duia per nom Cunirri, i mira pensava q hagués estat pitjor, encara.

Després de dinar, amb calma, per una carretera estrena i sinuosa q tenia l’atractiu de anar veient les voltes del ponts del tren q no sé si l’agafa ningú per aquells indrets, on finalment, mig marejat de tants tombs, vam arribar a l’Argentera. “Me la imaginava més gran” hahahaha a la dreta a l’entrar hi havia un edifici imponent q diria q era una granja, al costat mateix del poble, hahahaha, vam aparcar el cotxe a una plaça q hi havia un restaurant també de mala mort i vam donar una volta pel poble del Melic. Em va sorprendre molt q la gent q trobaves pel poble et saludava, hahahaha, almenys són ben educats. De totes maneres no vam conversar amb ningú. Vam seure una estona al costat d’una font al carrer Major, on curiosament les millors cases estaven en estat ruïnós, hahaha. L’església té una portalada rectangular amb unes pedres mogudes, bé segur q no cauen al cap del Melic, hahaha, tot i q té una arcada de totxos. Em va cridar l’atenció una placa de marbre q donava nom a un carrer amb el nom d’un personatge il·lustre benefactor del poble q hi havia una garrafal falta d’ortografia ja q deia Eduart hahaha. Ondia no sé com el Melic pot permetre un disbarat així de gran, ell com escriptor d’anomenada, hahahaha. Mentre una colla de quitxalla trencava el silenci de la migdiada d’aquell racó de món vam marxar cap a Cambrils a passar la tarda a la platja.

Si em perdo no em busqueu a l’Argentera, hahaha.

Refredat d'estiu

Quan a la matinada t’has despertat pel meu continuat tossí . M’has preguntat com em trobava. He vist aquell amor que no cal fer.

És q em tenen el cor robat

Anava a fer una crònica de les bones i distretes vacances, però a l'obrir el bloc m'ha vingut al cap les meves estimades Ari, Llisa de pit, ... , és q em tenen el cor robat hahaha, i llavors he fet un petit repàs mental i, la veritat, en concret aquestes dues fa una infinitat de temps q no he entrat als seus fòrums. Cert és q no m'atreuen pas gens. Encara funcionarà el fòrum de la gorda? No sé pas, clar q no tinc el temps per perdre per comprovar-ho. Un dia q en tingui ganes ja ho faré. Ondia tb intentava recordar com vam renyir amb la Llisa de pit i ondia no ho recordo. Haviem estat amics i tot, ens escrivíem al correu intern del fòrum. Sí ens explicàvem cosetes, hahahaha. La tenia per bona tia, encara ho deu ser, clar, però tracta massa amb el Melic i com diuen qui s'acompanya amb un coix ..., no sé pas, em fa patir.

Renoi quina merda

Sí, he d'esperar-me tot un any pq em tornin a tocar vacances. Hehehe.