Ullada al fòrum fastigós

He donat una ullada al fòrum fastigós de la gorda per veure les novetats i la veritat res q valgui la pena. Feia un munt de dies q no hi entrava i he de certificar la mort i el tuf del cadàver. Ningú escriu ni tan sols no té ni visitants. Francament he posat bona cara, hahaha. Ho vaig encertar de ple, hauré de fer una travessa. ;)))

L'Ari per omplir l'immens buit posa transcripcions de converses amb la policia, hahahahaha, on fa veure q domina i controla el canal i sobre tot mana i ordena. Q us pensaveu? Hahahaa ai pobre infeliç

Festa major

Als pobles petits la festa major és esperada i desitjada amb molt d’entusiasme per canalla i grans. Els veïns estan orgullosos de la festa, que no es limita als actes festius extraordinaris convocats per a l’ocasió, de fet la festa major entra a dins les cases, ja unes setmanes abans es fan els preparatius per tenir la casa neta i endreçada, algun q altra veí dóna una mà de pintura, s’arreglen els jardins pq facin goig i també enveja sana (si és q aquest pecat capital té part bona), s’estrenen vestits per anar als actes, …
La festa major de Barcelona per a l’immensa majoria de barcelonins tant se’ls en dóna. Suposo q en el fons odien la seva pròpia ciutat, per sentir-se com a simples arbres trasplantats.

El tio Pepe

Aquest individu no para de proclamar-se catalanista, ohhhhhhhh quines coses!
Es nota la feina q ha desenvolupat a la Diputació de Barcelona i Ajuntament de Cornellà. Sobre tot a la seva comarca i al seu poble, bé això del seu poble no està massa clar on viu, però és el de menys, el q de veritat importa és el gran treball de catalanització portat a terme al Baix Llobregat i Cornellà.
Ara ja ningú et diu " no te entiendo", ben al contrari et demanen q els parlis català q es senten molt integrats. A les festes de les seves "peñas" ja no es fan festivals de "flamenco", tot son havaneres, als dinars populars es menja escudella catalana i canelons i ningú al finalitzar l'àpat arrenca amb unes sevillanes, ben el contrari poc els costa de muntar una rotllana per ballar la dansa més bella de totes les danses q es fan i es desfan.
És tan bonic passejar per aquests barris del Baix Llobregat tan integrats als usos i costums del país. I tot gràcies al José Montilla el catalanista. Encara reclamarà la independència!!!! Hahahaha :))))
Quina barra q té aquest mort de gana, xarnego i lerruxista!!!

A la recerca de visitants

Ara no descobriré pas la sopa d’all a l’afirmar q a la blogosfera hi ha molts blogs veritablement mancats de visites. El meu no és q vagi sobrat, però la veritat és q no em puc queixar. Tinc uns incondicionals q mai em fallen. De fet si et dediques a criticar el blog es ven bé. :)
De totes maneres des de fa unes setmanes he començat una campanya de marketing casolà per mirar de promocionar el blog i així augmentar les visites. De fet més q una campanya són diverses estratègies a diferents mars d’internet per mirar d’aconseguir la fita.
Entro a diversos xats i rallo als usuaris amb l’adreça del meu blog.
Entro a blogs q em semblen miserables i els critico de mala manera. (Aquesta estratègia em funciona bé, almenys em posen comentaris grollers q no publico clar).
És molt habitual amb mi entrar des d’ordinadors públics (biblioteques, cibers, …) i aprofito per canviar la pàgina d’inici i posar la del meu blog. :)
I ara em dedico a pescar totes les adreces possibles d’aquests mars per enviar la meva adreça via e-mail.
En fi tot pels meus estimats lectors. De fet cal q es conegui el millor blog del món. :))))

Real com la vida mateixa

Si cada vegada q ofenen a l’església catòlica es muntés un número com el q munten els musulmans quan algú diu alguna cosa contraria a l’islam aniríem arreglats.
Després la gent d’aquí només mal parlen de la religió com si fos quelcom dolent. Pq els pobres encara no han entès q Déu és amor i si treuen Déu de les seves vides tot és mercaderia q no omple l’ànima de la gent. La prova més gran és els països de l’òrbita comunista, q en lloc d’omplir-se de religió s’omplien d’alcohol, q trist. Sí q trist tb totes aquestes noies dels països de l’est q venen aquí a prostituir-se pq estan mancades de tota classe de valors cristians.
També potser caldria fer autocrítica pq moltes vegades Déu va ser predicat des del temor en lloc de fer-ho des de l’amor. I sens dubte això esbiaixa el missatge. I si aquí i poses una mica d’analfabetisme com li va passar a una d’aquelles dues, q tant hem parlat aquí en aquest bloc, va perdre la fe d’aquesta tonta manera:
Anava de petiteta a catequesi (bé aleshores doctrina) i el capellà més avesat a ensenyar la doctrina d’abans del concili Vaticà II els espantava atemorint-los amb greus conseqüències fins i tot arribar a la mort si abusaven del seu propi cos. I aquella nena s’ho creia. Bé amb el temps va conèixer un jovenet i se’n va enamorar, però q no li fotia ni puto cas i la noia es desesperava, ella feia tota mena de martingales per fer-se notar i el noi aquell res. Es va deprimir tant q va decidir suïcidar-se. Sí ja sé q és fort, però ella mateixa de primeríssima mà m’ho va explicar. Llavors va pensar diverses alternatives; tirar-se del balcó, posar el cap sobre la via del tren, endinsar-se al mar, … , però no tenia valor de portar-ne cap endavant, llavors va tenir una fantàstica idea, si el q deia el capellà era veritat es veia en cor de matar-se a palles i apa una darrera l’altra dia sí i dia també fins q esgotada i amb el dit i la vagina mig encetats va veure q autoestimulant-se no es mataria, va sentir-se defraudada, enganyada i va deixar de creure amb Déu.
Em consta q quan em llegeix encara li dóna al sexe digital de dit de tan bona afecció q conserva des d’aquells vells temps. Però el q entristeix de veritat és q aquestes foteses li van fer perdre la fe, Suposo q poca fe deuria tenir la pobre infeliç. ;)

He guanyat

Ja ho vaig dir a un post anterior que el fòrum de l’Ari és ben mort. Difícilment el tancaran pq seria una rebaixa q no poden assumir, però de fet és tancat, mort i enterrat. Per tant no té massa sentit seguir amb aquest joc de criticar a un fòrum difunt i a unes administradores mortes de fàstic. Tot plegat fa molta llàstima i no vull fer més llenya de l’arbre caigut, de fet ja tenen prou pena amb el seu baix coeficient intel·lectual.
Ara dintre d’uns dies, quan ja tots els habituals del blog l’hagin visitat, canviaré el títol i seguiré endavant amb nous posts i més enllà igual esborro les referències al fòrum finat.
En definitiva aquest blog no es tanca, l’únic és q canvia de nom, ja q al no existir el fòrum per defunció ja ningú pot censurar res.
No cal dir q quedeu convidats a seguir visitant el blog i participar amb comentaris sempre q ho creieu oportú, ja q aquí sempre sereu benvinguts si sou respectuosos. Moltes gràcies.
Una abraçada a la gent de bé.

Espai vital

Ara fan un anunci q parlen de l’espai vital. Un espai molt nostre q defensem i no volem q ningú ens el trepitgi senzillament pq és nostre. Espai q si volem podem compartir voluntàriament tal com es veu a l’anunci. Tot plegat per arribar a ensenyar-nos la bona capacitat d’una marca determinada de cotxe. Però per gran q sigui el cotxe si la passatgera és l’Ari de ben segur q queda l’espai vital de tots els altres ocupants trepitjat. Quan fabricarant un cotxe per dones grassonetes*?
* Dic grassonetes per no dir amb obesitat mòrbida.

Sort

Quin privilegi més gran per mi q tu siguis la meva primera visió cada dia al despertar-me. Glòria sé q no ets concient del q t arribo a estimar.

"Jo també vull un estat propi."

Conversa amb l'Ari

Ariatna: que ets un fill de la grandiima puta i que el dia k t'ngantxi et trencare la cara i et deixare fet un eunuco de la patada que et fortare als cullons

Mira q em diu l'Ari
i després diu al canal q li desitjo la mort i no sé quines coses més.

És una perturbada.

"Jo també vull un estat propi."

Diuen q és cert

Diuen q aquell individu q van trobar al restaurant on feien la kedada del canal +30c era una passada endevinant l’origen i llet dels formatges. No en fallava cap q si aquest de Burgos, q si aquest de Maó, q si aquest es de llet de cabra, l’altra llet d’ovella, … Un veritable expert i recordava tots els sabors, però li van voler jugar una mala passada i un dels habituals del canal de xat li va dir a l’Ari: "Mira agafa aquest formatge i te’l passes pel cony" i així ho va fer la mestressa i l’individu aquell al tastar-lo va dir: "Aquest formatge té gust a mil llets" hehehe. La va ben fotre.

"Jo també vull un estat propi."

Crida de la blogosfera sobiranista

Aquest modest blog s'afegeix a la crida.

"Jo també vull un estat propi".

Catalunya catalana!

33!!!