Defunció

Diuen q als morts no es poden consolar, només als vius, per tant el fòrum de l'Ari q ja ha passat a millor vida doncs això no hi puc fer res, hahaha. A la mestressa i els llepaculs q l'envolten doncs si els puc dic q sento el trist desenllaç, però ja es veia a venir. Van foragitar els q hi escrivíem amb regularitat i ara no escriu ningú, de fet ja porta un munt de dies sense cap nou post. Q trist :((( Quina vergonya pels administradors. Quin fracàs.

La Quid diuen q ha desaparegut de combat, hahahaha, serà per culpa meva? I tant q no!! La culpa de tots els seus mals és la seva mala educació, els insults gratuïts vers a la gent honrada q escrivia a canvi de res al fòrum pollós. Ara sembla q hagi fet examen de consciència hi ha vist q anava molt errada i ha abandonat el vaixell. De fet ja ho diuen q les rates sempre són les primeres d'abandonar quan veuen q el vaixell s'enfonsa, hehehehe. Aquesta sempre fa bones totes les dites.

Ondia no volia escriure pq estic de vacances, però no he pogut resistir, hehehehe. S'ha de publicitar les bones notícies, hehehe. ;)))

De vacances

Bé us he de comunicar q agafo un mes de merescudes vacances, hehehe, quina ràbia els deu fer a alguns, hahahaha.
En principi volia deixar una mica de banda el blog, això no vol dir q potser algun dia hi escric alguna cosa. Ens veiem a la segona quinzena d’agost o quasi millor al setembre.
Petons :)

Visita del pontífex

Ahir tot i tenir uns compromisos vaig seguir una mica per sobre la visita papal. Aquest home el critiquen massa. No és tan integrista com ens volen fer creure els descreguts. Benet XVI clar q defensa la família, més faltaria q no ho fes, però està a anys llum dels fanàtics q seguien la missa.
Va ser molt bo a l’hora de les notícies quan li dic a la Glòria:: "Va calla una mica q ara parlen del papa" . Va escoltar amb silenci tota la informació i al finalitzar em diu: Vols dir q si als capellans els deixessin casar defensarien tant la família? ;)

Ahir ho vaig saber

Ahir vaig trobar-me amb el meu amor platònic de tota la vida, i em sento rar perquè ja no ho és. Ha deixat de ser-ho, les papallones han deixat de voleiar a la meva panxa, la seva presència no m'immuta.

Ari sisplau

Hauré de marxar de vacances sense haver pogut parlar amb tu, sense poguer arreglar les coses. M'han dit q a tu tb et sap greu, com jo. No permetis q ningú decideixi per tu, pels dos. Sé q podem solucionar les coses, però ens cal parlar.
Saps q ho he intentat, q t'he buscat, q t'he escrit, però no vols cercar una solució i em dol, pq t' estimo de veritat. Sé q he dit moltes coses q tan tu com jo sabem q no són certes, només són fruit de la meva impotència en fer-te raonar. Oblidem ja el passat, i comencem de nou sense rancúnies. Sé q és un repte però ho podem tornar a intentar-ho.

Ari sisplau diguem alguna cosa. Fem la pau

Gravada a la memòria

Se m'escapen els detalls, em costa ja recordar-te, ets ja com una dimensió desconeguda, fa tant de temps, q no sé si t'amagues o estàs perduda. Entro al xat i no et veig mai, t'escric i no em contestes, sort q et tinc a la memòria, però la teva imatge ja no és tan nítida com abans.

Ari pq coi no em vols parlar? si sempre t'has entés amb mi.

T'enyoro

El bacallà esqueixat i les olives q la Glòria m'ha servit de primer plat per dinar m'ha fet pensar amb tu. Tu tb feies aquests mateix plat, i et quedava tan bo. I jo recordo q sempre em miraves q no quedés cap espina, pq si en trobava alguna ja deixava el plat. Cuinaves molt bé, em feies menjar una mica del q no m'agradava. I em trinxaves un tall de pernil a l'arròs pq me l'acabés. Eres l'ànima de la casa, sempre procuraves per tots. Tants farts de treballar, tu sempre ho deies, q vas venir massa aviat al món, q les dones d'ara no saben res, q no saben el q és la vida, renoi quanta raó tens. El teu invent favorit sempre va ser la cuina de butà, només encendre un misto i ja tenies foc, q diferent de quan arribaves del camp a mig agost i havies d'encendre foc a terra per calar brases pel fogó, només de pensar-ho ja em be una acalorada. Quantes vegades t'havia acompanyat al safareig públic a rentar, jo sempre acabava ben mullat i tu em rondinaves. I jo sempre m'enfadava quan anàvem a la capital de la comarca, a mercat, quan xerraves amb alguna coneguda i jo m'avorria i quan et paraves als aparadors i jo et deia; va mare camina! No et pots imaginar com et trobo a faltar. Mai he oblidat la bossa q em vas preparar el dia q vaig marxar a la mili, tot tan ben posat, amb aquell amor, amb por de no tornar-me a veure. Quantes vegades hi he pensat! Ah i aquella vegada q em vas fer passar tanta vergonya quan vas trobar a la teva millor amiga amb la seva filla i ens vàreu dir q feríem tan bona parella i em vaig posar vermell com un tomàquet. Renoi, renoi, ara ja no em poso vermell per cap noia. M'agradaria q em veiessis el feliç q sóc. Sé q estaves orgullosa de mi, i a més d'un any de la teva absència m'agradaria tornar-ne tot el q tu em vas donar.
Avui estic tou, amb llàgrimes als ulls, amb el nas ple de mocs quan són mé s de les onze de la nit, només afegir q et trobo a faltar i dir-te q t'estimaré sempre.

PD. Quan va morir la meva mare l'única persona del xat q em va dir alguna paraula amable va la ser la Quid, i jo q no estava bé en aquells moments, reconec q no li vaig contestar bé, em vaig equivocar, em sap molt de greu, i li demano perdó.

Massa calor

La calor m’esgota tant com discutir amb analfabets.

k kaka

Visca Catalunya lliure d'okupes!!!

A mi personalment em foten fàstic de llarg i m'emprenya molt q pengin l'estelada a les seves cases okupades. Pq el moviment per la independència no té res a veure amb aquesta xusma, veritables delinqüents q no respecten ni el dret a la propietat ni cap norma d'urbanitat. Si de mi depengués ajustaria la llei per tractar a tots aquests ganduls, borratxos i fumetes com veritables terroristes, ja q es volen carregar la societat.

Catalunya catalana!!!

Curiós

He anat al bar a prendre'm un cafè amb llet, és curiós, en puc reconèixer els ingredients, però soc incapaç de separar-los amb la cullera. ;)

A la fresca

Gaudint de la fresca de la nit, a la terrassa, després d'un dia molt calurós. Els seus ulls van cercar els meus ulls, la meva mà va trobar la seva mà, sense cap paraula q trenqués el silenci de la nit, els nostres llavis com si es tractessin d'uns potents imants es van ajuntar.... Després els nostres cossos humits es van fregar, l'amor va espurnejar en la fosca de la nit, l'aire feia un flaire a sexe, i la llum dèbil de la tauleta de nit s'escapava per la terrassa on es dibuixaven les nostres ombres d'amants compulsius.

Dies i dies

Som dia 1, de fet tot els mesos tenen el dia 1, de fet tots els mesos tenen del 1 al 28, i altres més dies, però encara q tinguin els mateixos dies no tots els dies són iguals, quines coses ? Curiós eh? ;)