Arribo a casa...

Arribo a casa, cansat i esgotat de tot el dia a fora, i sento per sota l’escletxa de la porta una suau música q amansa les feres. Quan penso en aquell temps q quan arribava trobava la casa buida i freda. A vegades fins i tot tenia mandra de fer-me una mica de sopar decent i anava a dormir només amb un iogurt a la panxa i amb una cara de tristesa q a mi mateix m’espantava mirar-me al mirall.
Avui a l’obrir la porta he sentit q algú ha anomenat el meu nom, era una veu dolça, el to més carinyós i sexy q hom pot imaginar.
Sempre em queixava q tenia mala sort, tot i q en la sort no hi crec pas massa, però ben mirat si tenia mala sort és q la sort existeix, pq ara em sento afortunat. Ara dic q tinc bona sort, hahaha. Com canvia la vida. Com m’has fet canviar la vida amor meu.
Com m’agrada trobar-me acompanyat, ben acompanyat …
Glòria t’estimo.