Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

viernes, junio 30, 2006

Comentaris

No cal ni dir q m'agradaria rebre comentaris amables als meus posts, com aire fresc carregat de suaus musiques per les oïdes, converses amables com una brisa fresca, aire pur q mogués dolçament les bones vibracions de la gent. Però per desgràcia no és així, només rebo paraules agres i aspres com un vent violent q vol arrencar de soca arrel les bones llavors q dia a dia vaig sembrant.

1 Comments:

At 9:23 p. m., Blogger pompe1 said...

Gràcies als qui amb els vostres comentaris em doneu suport. Un petó molt gran.
No poso els comentaris pq no m'acusin q me'ls invento. Pràctica per cert utilitzada per altres.

 

Publicar un comentario

<< Home