Al cap d'avall una vulgar carronyera.

La q ara es creu la meva ànima bessona i q només és una malalta q crida "ajudeu-me!". Però no la puc ajudar pq s'amaga, no em vol dir qui és, però només pot ser una persona, una col·loboradora de l'Ari i quasi diria q meva i tot, de tants pots q omplo gràcies a ella.
M'observa atentament tot el q dic o insinuo aqui al blog intentant descobrir les meves intimitats per calumniar-me grauïtament. Però la ferum de pixum q deix al seu pas la delata, llavors surto de dubtes i veig ben clar q només vol carronya per alimentar-se i fer mal.