Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

jueves, marzo 30, 2006

Presentació

Sempre ho faig tot de l’inrevés. Els blogs acostumen a néixer amb una petita presentació. Bé ara amb retard ho faré.

Físicament sóc molt guapo, hehehe. :)

Molt bona persona.

Sóc independentista, no sóc socialista.

M’agrada escriure, bé almenys ajuntar lletres.

Els meus textos són reals com la vida mateixa, a vegades ponderats, amb un toc d’humor i tot. En alguna circumstància faig palès d’una mica d’ironia fina, com un plugim, sense arribar al sarcasme. :) Sóc capaç de parlar de qualsevol temàtica obertament sense embuts i el més curiós és q no estic especialitzat en res, :) això fa q pugui connectar amb un ample ventall de la societat q tampoc no entén un borrall de res, com jo, ;) bé suposo q jo almenys un borrall sí q el sé o fins i tot dos, tres ja ho dubto, però suficients com per estar sobre l’estrat aquest q jo anomeno “analfabets funcionals” q per més inri, els pobres, es creuen erudits.

:) Editar entradas

martes, marzo 28, 2006

M'han confirmat el baneig

Avui he demanat a l’Ari q em tragués el ban i no ha volgut. Diu que sóc una font de problemes i con ella paga la pàgina i el fòrum és la mestressa i no em deixa participar.

Bé doncs no em puc pas passar la resta de la meva vida lamentant-ho. “Qui paga mana” deia l’àvia de casa i tb deia “ Val més caure en gràcia q ser graciós” I sens dubte no caic bé sobre tot a la Quid, q sembla q no paga, però tb mana. :)

Aquest passat estiu una noia em va convidar a participar al seu fòrum. Es deia el fòrum de Monalisa. Vaig fer-hi tres o quatre comentaris com a convidat, tot i q va insistir pq deixés de ser convidat per passar a ser com un més de la casa per raons que ara no comentaré vaig decidir no participar-hi més. Però ara amb tot l’afer aquest del baneig m’ha donat la sensació q al plat de la balança dels meus pecats hi havia aquells posts escrits al Monalisa. Potser només és una sensació, però és el q humilment m’ha semblat.

De l’Ari no en tinc res a dir, sempre m’ha caigut bé. La gent del canal q jo he preguntat sempre m’han dit q és tan bona tia. Clar q no ho deu ser per tothom pq de tant en tant al fòrum la posen a parir. A vegades fins i tot amb violència verbal.

La Quid l’he tractada poc i sempre ha estat per portar-me la contra tb he preguntat, tb m’han dit q és bona tia... clar q després afegeixen un “però”.

Ei prometo q continuaré des d’aquest però....

domingo, marzo 26, 2006

A vegades no tot és tan senzill.

Ahir vaig actuar amb precipitació, vaig veure q estava banejat em vaig enfadar i vaig actuar a cop calent escrivint calúmnies només amb el fi de fer mal. Al cap d'una estona ja em vaig donar compte q m'havia equivocat. Com q no és la meva intenció ofendre ningú rectifico el q vaig dir i demano perdó a l'Ari i Quid. I q consti q no és cap tàctica per aconsegir cap favor. Tothom es pot precipitar i jo ho vaig fer.

Una altra cosa és el post de la discòrdia en el q ja he deixat ben clar q no és pas per discutir, jo penjo la meva opinió no tothom hi ha d'estar pas d'acord, però no vull discutir com tampoc vull q em descalifiquin per tenir una opinió q és tan legítima com la de qualsevol altra i per tant respectable. Però sembla q hi hagi gent q no ho pugui entendre i em volen portar al terreny pantanós del insult i provocació q no m'interesa entrar-hi en absolut.

Jo només vaig demanar a la moderadora q esborrés el post pq feia vergonya, no les diverses opinions, els comentaris i insults gratuïts afegits i la veritat em va sorprendre la reacció de l'Ari , no ho esperava sóc franc.

En fi ja li vaig dir a ella i ho torno a dir aquí, prengui l'orientació q prengui aquest petit conflicte o mal entès, no ha de patir, pq de la meva part prometo q les reaccions seràn madurades i responsables.