Aquella pel·lícula

Vaig mirar la pel·lícula i ben prompte em van començar a caure llàgrimes galtes avall.

La Glòria em va dir: “Però home si tot és mentida”

I li vaig respondre: “Ho sé, però les meves llàgrimes són de veritat”

Quina alegria més gran

Jo estava francament preocupat pq pensava q el meu ordinador fallava pq no podia entrar al blog de l'ànima bessona, però avui he vist des d'uns altres ordinadors q la pàgina no funciona.

Ara tot just q semblava q prometia, hahahaha, i va hi tira la tovallola, vaja, vaja. Clar per les animalades q hi deia no la llegia ningú. Ja ho saps q per bons pots has de venir aquí al meu blog de qualitat contrastada, hahahaha.

En fi gràcies per tancar aquell blog pudent de pixum. Em fas molt feliç. Una abraçada.

PD. Ara només falta q tanquin el fòrum fastigós de l'Ari q no escriu ningú per sentir-me totalment complagut.

Ptons

Sense títol

Avui anava a escriure alguna cosa referida a les vacances, però quan he rellegit el post d’ahir m’ha vingut al cap la següent pregunta:

La Quid és verge? Hahahaha de ben segur q no, però dubto q la pobre hagi tingut mai cap orgasme, hahaha, pq amb la mala llet q gasta no me la puc imaginar a la intimitat de la seva habitació dient paraules boniques, paraules d’amor, paraules tendres a ningú, gastant somriures i acaronant a ningú. Segur q és freda i tibada incapaç de relaxar-se; tot plegat motiva la seva incapacitat per arribar a l’orgasme la qual cosa només fa alimentar el seu odi vers als altres i a sí mateixa. El peix q es menja la cua és el millor exemple q es pot aplicar.

I també em costa imaginar l’Ari fent l’amor, millor dit l’Ari a sobre del seu amant, hahahaha, amb els seus 120 quilos de carn i greix, ostres només de pensar-ho ja sento com un ofec q em costa respirar, hahaha, traieu-me aquest pes!!!!!!!!!!! Hahahaha , m’ofego!!!!!!! Hahaha. :))

Crònica de vacances II

En una d'aquestes rutes internes pel meu estimat país, concretament de Girona a Bàscara passant per la N-II vaig comptar fins a dotze prostitutes de carretera, suposo q alguna em va passar per alt pel fet de conduir. Però a causa d'un tractor agrícola la marxa es va alentir, es va formar una cua i vaig poder observar detingudament a una d'aquestes prostitutes. Anava amb unes sandàlies de xarol blanques, una mini faldilla també blanca, la brusa del mateix color i el sostenidor q deixava veure sota la brusa descordada també. Semblava una núvia! :)) La pregunta q ara em faig és: Amb aquest vestit tan blanc no voldrà dir q la noia és verge? ;) hehehe.

Crònica de vacances I

A la meva estada al país veí vaig aprofitar un dia per anar fins a la frontera francesa fins passar el punt fronterer, ara deixat de la mà de Déu, i endinsar-nos uns quilòmetres endins la república francesa.

Com era un dia d’aquells tan calorosos, venia de gust fer un bany i com al costat de la carretera teníem el riu Gàllego a mà doncs vàrem aprofitar. Tot i la inmensa calor us puc assegurar q l’aigua estava glaçada fins el punt q no podies aguantar gaire estona a dins. Bé llavors va passar q quan estava al mig del riu amb la fredor de aquella aigua em va venir pipí i no em vaig poder aguantar-me i a pocs quilòmetres del naixement del riu ja vaig deixar la meva emprenta. :)) Ho dic per avisar en el cas q fóssiu consumidors de l’aigua de Ebre ara ja deu haver arribat o poc li falta, hehehe.

Sant Tornem-hi

El dia estava gris. No convidava a l’entusiasme. Pensar q ara hauré d’esperar tot un any a tornar a fer vacances em deprimia. Però en fi vaig fer el cor fort i he sobreviscut al primer dia d’un nou cicle q em portarà a tornar a fer vacances el proper estiu.

No val ser pessimista, clar q si el dia pintava gris la nit era fosca fins q va aparèixer la Glòria i va omplir de color on la grisor del dia i la fosca de la negra nit eren presents, com una boira espessa. Les seves paraules d’amor van fer q tota la gamma de colors sortissin. Primer van ser uns verds d’esperança, després es van transformar en blaus, com el cel d’un dia clar, i finalment en colors càlids de suau amor fins convertir-se en rojos encesos degut al frec a frec dels nostres cossos. Ummmmmmm Q bo!

Però de tots els colors de la paleta trio el color morat. Ja sé q és un color de sofriment, sacrifici i penitència associat a la Setmana Santa, però el trio perquè en faig una altra valoració. De la mateixa manera q quan ens fem un fart d’una bona menja, per exemple pernil de pota negra, diem q ens hem posat morats, doncs per aquesta mateixa raó trio aquest color pel fet d’haver-me posat morat de bon pit i cuixa. ;) hihihihi.

Ptons

PD. Sé q em trobàveu a faltar. ;))

kit kat

Estic de vacances, però estic esgotat de tan bricolatge :(( Tot el dia pintant.

La setmana passada vaig estar al país veí fent això q en diuen de recarregar les bateries, però els trenta graus a la nit i els quaranta de dia em van deixar mig baldat :(( . Sort teníem d'un bon hostal per reposar i recuperar forces i també algun quilet, hahaha, de tan bé q es menjava.

No he pensat ni amb la feina de tot l'any ni amb res d'internet, per això puc afirmar q aquests dies he desconnectat del tot. Tota le meva ocupació ha estat ser feliç i fer feliç a qui estimo amb bogeria ;))

Més endavant us faré cinc cèntims ... ara vaig a dormir q demà volem anar d'excursió a Molló i m'he de llevar d'hora. Bona nit.