Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

lunes, junio 26, 2006

Uf quin tràngol

Caminava distret pel carrer.
M’he trobat un cosí de la Glòria.
Anaven en la mateixa direcció.
No sabia q dir-li.
Ell tampoc em deia res.
Ens hem parat davant un semàfor
Hem fet un somriure forçat.
Més endavant ha girat i ens hem dit adéu.
M’he sentit alleujat.
De reüll he vist com s’allunyava.
I com més s’allunyi millor pq no li agrada la nostra relació.