Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

lunes, junio 12, 2006

El bon camí fa drecera

Condueixo amb calma, vaig pel camí previst, si cal segueixo l’itinerari q em marca el mapa de carreteres. Afluixo a les corbes i llocs perillosos. Accelero quan ho veig tot clar, estic per la feina i miro de no distreure’m. Però de vegades em diu:
-Pq vas tan a poc a poc?
I jo li contesto:
-Pq et porto a tu carinyet. ;)
Us ben juro q el seu somriure de complicitat no es paga amb diners.