La caixa de núvia
Aquell diumenge q vàrem anar a Mura a dinar es valgut més quedar-se a casa pq ha estat la meva total ruïna.
Passejan per aquells carrers esperant el segon torn per dinar a Cal Carter q per cert ens van fotre una clavada q va ser massa hahaha, doncs bé vam passar davant un local d'antiguitats i mira la Glòria es va enamorar d'una caixa mig podrida i més corcada q un colador i mira no em vaig poguer escusar i la vam comprar i ens la vam endur després d'abonar 400 euros q encara em dolen, hosti.
Bé quan la vam tenir a casa la vam fer restaurar, hoooooooooo Déu meu quina altra clavada, 520 euros la broma i ara la meva estimada companya l'ha posat a la saleta rebedor q si he de dir la veritat queda molt bé, però diu q per completar la decoració ens fa falta un altre moble vell, jo per descomptat miro de donar llargues pq he quedat ben plomat i ara no vull tornar a Mura a buscar un altra andròmina i deixar-hi la paga de Nadal. Però ho repateix massa, hehehe i al final ... adéu paga nadalenca.