Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

miércoles, noviembre 29, 2006

La caixa de núvia

Aquell diumenge q vàrem anar a Mura a dinar es valgut més quedar-se a casa pq ha estat la meva total ruïna.
Passejan per aquells carrers esperant el segon torn per dinar a Cal Carter q per cert ens van fotre una clavada q va ser massa hahaha, doncs bé vam passar davant un local d'antiguitats i mira la Glòria es va enamorar d'una caixa mig podrida i més corcada q un colador i mira no em vaig poguer escusar i la vam comprar i ens la vam endur després d'abonar 400 euros q encara em dolen, hosti.
Bé quan la vam tenir a casa la vam fer restaurar, hoooooooooo Déu meu quina altra clavada, 520 euros la broma i ara la meva estimada companya l'ha posat a la saleta rebedor q si he de dir la veritat queda molt bé, però diu q per completar la decoració ens fa falta un altre moble vell, jo per descomptat miro de donar llargues pq he quedat ben plomat i ara no vull tornar a Mura a buscar un altra andròmina i deixar-hi la paga de Nadal. Però ho repateix massa, hehehe i al final ... adéu paga nadalenca.

viernes, noviembre 24, 2006

Izquierda i Montilla

Vaig escriure des de la pàgina d'esquer.(em fa fàstic i tot dir el seu nom) una carta ben raonada preguntat les raons del pq posaven un perdedor q odia Catalunya i q ni tan sols sap parlar l'idioma com a president de la Generalitat. I els molts botiflers em contesten enviant-me un arxiu amb el pacte d'entesa. Per suposat q ni el vaig llegir les mentides escrites i els hi vaig reenviar dient-los q se'l podien fotre pel seu cul de botiflers i unes quantes coses més q no puc repruduir aquí en aquest foro. A més els vaig enviar la adreça de casa pq mai més em enviïn propaganda pq del contrari els penso denunciar. Colla de malparits!!
Ja te raó el Sostres quan diu q s'ha de ser molt fill de puta per votar concientment a Esquerra.
Em foten un fàstic terrible

miércoles, noviembre 22, 2006

Aquí de nou


Bé poc a poc les coses tornen a la normalitat. Uff quines ganes q en tenia. Aquest cap de setmana me relaxat, beno no tant, hehehe penseu malament.
Bé dons el motiu d'aquest post només es per fer-vos delir una micona amb el cap de setmana q vaig passar acompanyat de la tia més fantàstica q hom es pot imaginar. Umm ja us agradaria a alguns.
Bé espero poder atendre les meves obligacions al blog, de fet no són obligacions pq les faig amb molt de gust a més torturar la gorda i la seva colla de llepa culs és un plaer fantàstic.
ptons

domingo, noviembre 19, 2006

Us tinc oblidats

Hola a tots i totes. Darrerament s'han anat acumulant tota una série de coses q m'impedeixen tenir el temps suficient fins i tot per escriure, qüestions de feina, de família i aquestes coses q van acumulant-se una darrer de l'altra i q ara mateix necessiten tota la meva atenció. Us deixo una forta abraçada i q sapigueu que us tinc ben present, però en aquest moments aquestes coses necessiten de tots els meus esforços. Us estimo i espero poder anar aclarint les coses pq tots plegats podem gaudir del blog. Una abraçada.

Per cert he comprovat, amb una ràpida ullada, q el forum de la gorda segueix mort, en el fons en fa llàstima.

miércoles, noviembre 15, 2006

No he resistit a la temptació

Era cap al migdia, feia una bona temperatura i l'he vist, el cor m'ha començat a bategar més depressa, he mirat a un costat i cap a l'altre, no hi havia res q em fes por, me llançat a sobre la presa amb avidesa de sang, i us ben juro q ha pagat la seva traïció, ha quedat ben malmés i el pobre infeliç del seu amo segur q no en té cap culpa, potser fins i tot està cabrejat amb els manaires, però qui li fa ficar una enganxina d'esquerra al seu cotxe? Q és foti! El pintor estarà content, hehehe.
Visca Catalunya lliure de traïdors d'esquerra!!

domingo, noviembre 05, 2006

L'estimo bojament.

Com el fred comença a fer acte de presència encara fa més mandra llevar-se i a més si és diumenge q no tens obligacions doncs agraeixes dormir fins q el cor et diu prou.

Entre els llençols hem parlat q ja portem molt de temps junts gaudint de bons moments i entre petó i petó m'ha preguntat:
Encara m'estimes com el primer dia?
He fet un posat seriós i he dit:
M'agrada q em facis aquesta pregunta, pq fa temps q et vull dir una cosa i no sé com fer-ho. Saps el temps passa, jo ja no sóc el mateix, ara no sento el q sentia quan et vaig coneixer. He madurat i veig les coses d'altra manera. Sento dir-te q ja no t'estimo com t'estimava.
Amb un posat trist m'ha dit:
Però... perquè?
He contestat:
Pq després de quasi un any de viure amb tu....t'estimo molt més. T'estimo bojament. Hahahaha.
A partir d'aquí......... ummmmm no apte, només dir-vos q és una noia agraïda, hehehe.

El temps passa

No era el meu millor moment, estava abatut, desfet, el món em semblava una merda, caminava sense esma, amb el cap baix mirant el terra, llavors baix aixecar el cap i el món va canviar de color, el món em va sorprendre, ella era allà, davant meu i em va somriure, jo també vaig somriure, crec q aquells somriures ens van enamorar i encara somric des de fa un any pq l'1de novembre diada de Tots Sants ha estat el primer aniversari de haver parlar per primera vegada amb la dona q dia a dia des de fa onze mesos em fa viure amb un estat de felicitat tan gran q mai dels mais havia imaginat. I n'estic encantat. Gràcies Glòria. T'estimo.

jueves, noviembre 02, 2006

El dia després

Ja ho tornem a tenir ben enredat, però bé jo he tornat a votar a una opció guanyadora, el mal és q pot ser q encara hi ha possibilitats q el xarnego sigui president, llavors si q em tindria q cagar amb els capullos d'Esquerra.

Al final vaig votar Convergència tot i q volia votar blanc, però al veure els tres q hi havia a la mesa electoral em va fer por q em donessin el vot per nul i vaig decidir votar en Mas. De fet més ben igual un q un altre. Als d'Esquerra no els vaig voler votar per por q acabessin lliuran el meu vot al xarnego q encara em fa bona por q no acabi presidint la Generalitat. De totes maneres estic content pq la suma nacionalista guanya a la espanyolista de merda.

Alguns sembla q tinguin ràbia per l'entrada dels ciutadanos al parlament, però ben mirat és igual pq d'espanyols o de botiflers tots són dolents igual, no uns una mica millors q els altres, no ens enganyem.
Visca Catalunya lliure i catalana!