Un any

Quan vaig començar a conviure amb la Glòria em vaig plantejar q havia de ser fort i no caure amb la notable tonteria d’enamorar-me. Jo ja no tinc vint anys, però ella en té tretze menys q jo i això comportava per mi un perill, podria ser q tota la relació només fos una aventura passatgera q per mil raons q desconec li vingués de gust, això és estat fatal per mi q ja sortia tocat de la separació amb la meva dona i no passava pas pel millor moment de la meva vida Però bé el temps ha passat, ara farà un any q compartim les nostres vides, estic perdudament enamorat i ella també. El q hagués pogut estar i temia com una dona q t’estima i se’n va, ha esdevingut l’amor més gran q mai havia imaginat. No ens hem fet promeses ni juraments, però dia a dia amb fets i paraules, amb gestos i somriures, prou q es veu q ens estimen, q el nostre amor és l’amor més gran, és amor q s’ha d’escriure en majúscules. T’ESTIMO GLÒRIA