Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

viernes, diciembre 22, 2006

El dia de la loteria

Recordo sempre el dia de la loteria com un dia trist, no precisament per no haver tingut sort al sorteig, ho recordo pq un dia com aquest vaig enterrar el meu pare. Ara amb els anys recordo moltes moments viscuts amb la seva senzillesa i bon fer, a vegades discrepavem i discutiem de com portar la finca i els petits negocis, però he d'admetre q quasi sempre tenia raó ell. Quantes vegades m'havia dit a les meves propostes: "mira jo sóc del parer q les proves les facin els altres q si els surten bé ja els copiarem." I jo no li feia cas i vinga a perdre diners amb els "negocis", hahaha. Sort q ja no em dedico a negociar i em refio del meu sou fixe i dels administradors del patrimoni familiar q la meva mare amb molt bon criteri va posar abans de morir, pq si no es estat així ara ja parlaria de la finca en passat, pq ja estava apunt de fer estelles del tronc gros, hehehe. Ai la mare i el pare tota la vida estalviant i jo malbaratant.