Empatia

Va ser dimarts quan aquella noia mig espantada em va treure el seu cap per la finestreta i la vaig atendre com mai cap funcionari l'havia atés. Després d'unes preguntes de rigor amb la millor amabilitat li vaig comunicar q el seu expedient ja estava apunt q en uns dies l'enviarien a casa seva. Va fer un somriure d'orella a orella al q vaig correspondre pq donar-li una bona notícia sempre agrada.

Per un moment em va semblar q en volia fer-me un peto per agrair-me les meves gestions i de bon grat q l'hagués acceptat, pq tot i fer la meva feina la seva simpatia i el seu somriure van fer del gris dia un dia esplendit. El somriure fa miracles.

Encara em sembla q senti l'olor del seu somriure sincer.