Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

sábado, diciembre 02, 2006

De bloc a bloc i publico pq em toca

Entro a uns quants blocs a malparlar del tripartit i dels fastigosos d'Esquerra i tb aprofito per veure el bloc del meu súper amic de l'Argentera i sempre acabo dient la meva al seu bloc.
De fet li dono una lliçó de bona educació, pq sense haver-li faltat mai al respecte li deixo algun comentari àcid, però en el fons tendre, pq mira jo sóc incapaç d'odiar a ningú més de cinc minuts, clar q amb aquest l'enrabiada em va durar un quart d'hora, hahaha.
Me proposat visitar aquest llocaret perdut a les muntanyes, clar q no penso dir a ningú del lloc q vinc de part del Melic aquest pq no vull q em fotin una cara nova, hahhahaa, o potser em posen metzines al menjar, hahahaha. No me la vull jugar, hehehe, visc massa feliç per fer-ho.