Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

martes, diciembre 05, 2006

Ai pobreta


Arribo a la conclusió q l’Ari és boja, Ondia direu com pot ser això? Doncs només cal parlar-hi una estona com he fet avui per adonar-se del fet. Està com un llum. L’odi l’encega. Jo crec q fins i tot si pogués em faria mal.
M’han informat q va estar ingressada, però tot i q ara torna a voltar pel xat, la seva malaltia va fent, pq ni de bon tros està gaire fina la pobre infeliç.
S’ha passat mitja vida amb el seu rotllo patatero de web, fòrum i xat, i barallar-se amb mi ha provocat la destrucció del seu món fantàstic, i les seves neurones no ho han pogut resistir. I ara la pobre li toca a fer estades a la residència. Em fa molta llàstima i pena. En fi q aprengui a no maltractar a la gent. Q n’aprengui, hahahaha.