Fa un munt de dies...

Fa un munt de dies q no sé res de l'Ari i la Quid, i la veritat les enyoro. Cada dia del món penso en elles, ummm...... és q tinc por d'oblidar-les. A on deuen haver anat? Potser la Quid li han fet un exorcisme, hahaha, perqué a vegades la veig fora de sí. Mira si no fos q ara estic mig adormit els intentaria escriure alguna cosa bonica, però bé ho deixaré per demà. Bé ho vaig intentar ara, si no queda bé q es fotin, al final per la manera q em tracten.

----------

Poema per l'Ari i la Quid q estimo molt com ja sabeu.

Cada dia penso en vosaltres

en aquells bons moments

q viviem tots junts

en aquell vell fòrum

on tant us estimava.

Però els dies van passant

i ens anem allunyant

tinc por d'oblidar-vos

però el vostre record

viu amb mi.

Sé q no hi sou,

seguiré tot sol

ploraré

us enyoraré

somiaré

q em doneu la mà

per seguir avançant.

Cada estel a la nit

em recorda la vostra llum

dispersa pel infinit.

Tots els dies penso en vosaltres

i en tot el bons moments,

però sé q no hi sou

i resto tot sol

sol

sol

sense vosaltres.