Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

martes, mayo 09, 2006

Vaja vaja

Ho sé de bona font, no hi pot fer més, el vent la molesta, no el soporta, li produeix mal estar i desgraciadament portem ja uns dies amb el ditjós vent. No té esma de sortir de casa, passa hores i hores devant l'ordinador, mig fastiguejada de tot amb un mal humor q ni us l'explico i mirant el rellotge ben sovint, però els dies darrera el vidre de la finestra semblen inacabables, ufff.... quin avorriment.
Esperem demà, potser ja no bufarà tan fort, li canviarà l'humor , sortira al carrer, respirarà l'aire tranquil del seu barri i somriurà. Llavors potser hi podré parlar amb la Quid.

Q et fotaràs vella abans d'hora si sempre estàs de tan mala hòstia bonica!!! I és una llàstima ;)

pto