La partida

He d'admetre q no porto gaire bé perdre i com la Glòria ho sap sempre em fot la punyeta el dia q tenim algú a casa i acabem la vetllada fent la partideta de cartes, q gràcies a les seves trampes acabo perdent. No sé pq m'enfado si només aconsegueixo q faci més i més trampes i q es parteix de riure quan veu q acabo aixecant-me de la taula amb cara de pocs amics. En fi m'agradaria guanyar, però sempre acabo perdent, clar q al cap d'una estoneta ja m'ha passat i ellà em diu amb una carona de no haver trencat mai cap plat: "Q tonto q ets amor meu. T'estimo i m'encanta q t'enfadis"