La Quid

Un dia un em va preguntar per correu qui eren aquestes de l'Ari i la Quid, de ben segur q ho sabia per això no el vaig contestar, però per si algú q entrés aquí no ho sabés vaig explicar qui és la Quid, l'Ari la deixo per un altra dia.

La Quid va venir al món un bon dia, amb un sol esplendit, una gran visibilitat. Va viure molt feliç els primers anys de la seva infància, però massa felicitat a casa de pobre ja ho diuen q no pot ser. Un dia de fort vent la seva mare la va trobar mig trabucada pel terra amb un posat rar q feia por de veure i la nena nomes deia amb la boca mig torta "pol" "pol" i ho anava repetint constantment la seva mara es va imaginar q volia un polo i va anar corrents a comprar-ne un a la botiga del barri. El mal es q aquest posat i aquest soroll gatural de "pol" el va anar repetint durant uns dies i la seva família la va atipar de polos. D'aquest fet li ve q tingui els llavis així sortits com si hagués xupat algun polo calent, però us asseguro q només van ser de freds. hahahaa.

Van portar la nena al metge pq es feia estrany el q deia i la nena no anava mal encaminada, el metge li va diagnosticar "la pòlio". D'aquella feta la noia q va aprendre de conviure amb uns ferros a les cames i unes sabates dobles q encara porta i q semblen q donin el "pego", però ep no les trobareu a cap sabateria pq són d'ortopèdia, per tant per més q les plataformes estiguin de moda no els hi voleu copiar pq valen un paston.

Doncs bé la noia amb el pas dels anys s'ha fet gran i ha arrossegat el problemes de petita, però ampliats i si de petita ja tenia problemes d'incontinència ara amb l'edat crítica de la menopàsia els ha ampliat i cada moment ha d'anar a canviar-se els bolquers pq del contrari el ferum de pixum se sentiria d'un tros lluny. Aquest fet li provoca una alteració dels nervis i una mala llet dificils d'explicar, només ho sabem els q ho hem patit en primera persona.

Però bé ho agafo com una creu q intento soportar el més bé q puc, jo només volia ajudar-la. Ara recordo aquelles paraules savies de la meva àvia: Fes favors a bèsties q t'ho paguen a coces. Sort q tinc caritat cristiana.

PD. Aquest escrit el dedico en especial per la q avui he parlat amb nick: eskabrosa. Oi q saps pq?