Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

viernes, abril 28, 2006

Intent d'assassinat

No havia donat ni tres passes des de la sortida de la boca del metro de baix a Colom quan aquella senyora d’uns quaranta anys m’ha dit:

- Hola soy belga. ¿tu eres de aquí?

Tot i no ser del lloc, com he vist q era estrangera, li he contestat q “sí”, pq he pensat: “ em preguntarà per algun carrer”. Però m’ha sorprès pq m’ha dit això:

- Mira dos corridas son 30 euros. Sin prisas.

Jo he contestat alguna cosa així:

- Uis no no

I tot seguit he fugit quasi al trot del lloc dels fets. I mirant de reüll q no em seguís. Ondia , ondia amb l’esforç titànic q he de fer per un de ben fet q quedo fet pols i més adormit q un nadó, crec q si em proposo un segon no ho explicaria.

Per tant la meva conclusió es q aquella guiri em volia assassinar. :)

1 Comments:

At 9:53 p. m., Blogger pompe1 said...

Entre aquest post i els altres he rebut vuit comentaris, però desgraciadament no us en puc posar cap. La raó és ben senzilla, les normes elementals d'educació no ho permeten, i els lectors no es mereixen ser mal tractats amb paraules i opinions mal sonants.

Aquí no té altra feina q molestar i entormpir el bon funcionament d'aquest blog li vull dir q no hi perdi el temps pq no aconseguirà posar cap comentari q falti al respecte. I tampoc em dóna cap feina, pq amb un simple i vulgar clic de ratolí esborro els missatges ;) més fàcil imposible.

 

Publicar un comentario

<< Home