He passat els dos últims dies amb febre. Encara estic una mica dèbil. Feia anys q no m'havia sentit tan cuidat, tan mimat, tan acompanyat, tan ..., . La seva mà al meu front, un suc de taronja a la tauleta de nit, el seu interès, la seva companyia, tot plegat m'ha alleujat. Tinc un deute amb la Glòria, ningú hagués estat més atenta i carinyosa. No han estat paraules. Tampoc en calen paraules per saber distigir el teu vertader amor. Ni a tu et calen les meves per saber el q sento per tu. Ens basem en els sentiments, són els nostres fonaments, la base del nostre amor. El dia a dia , pas a pas, així madura el nostre amor. Demà és St Jordi i et regalaré la rosa, però no em calen dies especials per demostrar-te q t'estimo pq cada dia del calendari és especial per mi des del dia q et vaig conèixer Glòria. El teu camí, és el meu camí, és el nostre camí, sóc feliç caminant al teu costat, t'estimo Glòria. Per molts anys poguem fer camí plegats.