Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

miércoles, abril 26, 2006

No és el q sembla

Vius en un ambient de bones cares i complicitat per simple interès. Riuen les teves paraules desgastades. Vas de prepotent i no et dónes compte q t'utilitzen. Envoltada de llepaculs i aprofitats q viuen de la teva ignorància. Sí aquest es el teu valor no vals res. Només vals pq pagues, q trist, quanta falsetat.
El teu egoisme no et permet destriar el q surt de dins les persones al q és superficial. Per tu només compte ser la protagonista, des de la teva "@" vols impressionar i estas mancada de valors, per això et toco el crustó de tant en tant.
Per tot plegat em fas pena Ari, quina llàstima tan poques llums i creus q enlluernes. I si et parlo així no és per fer-te mal, ho faig pq et caigui la bena dels ulls. Pq encara q ens discutim i no coincidim et vull bé pq t'aprecio