És així

En sóc conscient, provoco una barreja de sensacions. A uns agrado a altres no, a altres les dues coses a l’hora. Sóc una mica com la xocolata, dolça i al mateix temps amarga. T’agrada o no. A vegades et fa mal la panxa i l’odies, et fa sortir una granitxada, però no te’n pots estar. Et fa venir mal de cap, però en tornes a menjar. La pots menjar tenint gana o sense, però com més t’agrada és quan en tens veritable desig (com el sexe), llavors la barreja de sensacions, el dolç i l’amarg, és com una simfonia al paladar, tanques els ulls i l’assaboreixes a poc a poc. I fins i tot et desperta els instints més íntims, ummmmmmmm, et posa i es veritat ho tinc comprovat, hehehe. :)