L'estimo bojament.

Com el fred comença a fer acte de presència encara fa més mandra llevar-se i a més si és diumenge q no tens obligacions doncs agraeixes dormir fins q el cor et diu prou.

Entre els llençols hem parlat q ja portem molt de temps junts gaudint de bons moments i entre petó i petó m'ha preguntat:
Encara m'estimes com el primer dia?
He fet un posat seriós i he dit:
M'agrada q em facis aquesta pregunta, pq fa temps q et vull dir una cosa i no sé com fer-ho. Saps el temps passa, jo ja no sóc el mateix, ara no sento el q sentia quan et vaig coneixer. He madurat i veig les coses d'altra manera. Sento dir-te q ja no t'estimo com t'estimava.

Amb un posat trist m'ha dit:

Però... perquè?

He contestat:

Pq després de quasi un any de viure amb tu....t'estimo molt més. T'estimo bojament. Hahahaha.

A partir d'aquí......... ummmmm no apte, només dir-vos q és una noia agraïda, hehehe.