Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

jueves, noviembre 02, 2006

El dia després

Ja ho tornem a tenir ben enredat, però bé jo he tornat a votar a una opció guanyadora, el mal és q pot ser q encara hi ha possibilitats q el xarnego sigui president, llavors si q em tindria q cagar amb els capullos d'Esquerra.

Al final vaig votar Convergència tot i q volia votar blanc, però al veure els tres q hi havia a la mesa electoral em va fer por q em donessin el vot per nul i vaig decidir votar en Mas. De fet més ben igual un q un altre. Als d'Esquerra no els vaig voler votar per por q acabessin lliuran el meu vot al xarnego q encara em fa bona por q no acabi presidint la Generalitat. De totes maneres estic content pq la suma nacionalista guanya a la espanyolista de merda.

Alguns sembla q tinguin ràbia per l'entrada dels ciutadanos al parlament, però ben mirat és igual pq d'espanyols o de botiflers tots són dolents igual, no uns una mica millors q els altres, no ens enganyem.
Visca Catalunya lliure i catalana!