El temps passa

No era el meu millor moment, estava abatut, desfet, el món em semblava una merda, caminava sense esma, amb el cap baix mirant el terra, llavors baix aixecar el cap i el món va canviar de color, el món em va sorprendre, ella era allà, davant meu i em va somriure, jo també vaig somriure, crec q aquells somriures ens van enamorar i encara somric des de fa un any pq l'1de novembre diada de Tots Sants ha estat el primer aniversari de haver parlar per primera vegada amb la dona q dia a dia des de fa onze mesos em fa viure amb un estat de felicitat tan gran q mai dels mais havia imaginat. I n'estic encantat. Gràcies Glòria. T'estimo.