Sant Tornem-hi

El dia estava gris. No convidava a l’entusiasme. Pensar q ara hauré d’esperar tot un any a tornar a fer vacances em deprimia. Però en fi vaig fer el cor fort i he sobreviscut al primer dia d’un nou cicle q em portarà a tornar a fer vacances el proper estiu.

No val ser pessimista, clar q si el dia pintava gris la nit era fosca fins q va aparèixer la Glòria i va omplir de color on la grisor del dia i la fosca de la negra nit eren presents, com una boira espessa. Les seves paraules d’amor van fer q tota la gamma de colors sortissin. Primer van ser uns verds d’esperança, després es van transformar en blaus, com el cel d’un dia clar, i finalment en colors càlids de suau amor fins convertir-se en rojos encesos degut al frec a frec dels nostres cossos. Ummmmmmm Q bo!

Però de tots els colors de la paleta trio el color morat. Ja sé q és un color de sofriment, sacrifici i penitència associat a la Setmana Santa, però el trio perquè en faig una altra valoració. De la mateixa manera q quan ens fem un fart d’una bona menja, per exemple pernil de pota negra, diem q ens hem posat morats, doncs per aquesta mateixa raó trio aquest color pel fet d’haver-me posat morat de bon pit i cuixa. ;) hihihihi.

Ptons

PD. Sé q em trobàveu a faltar. ;))