Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

lunes, julio 03, 2006

He anat al bar a prendre'm un cafè amb llet, és curiós, en puc reconèixer els ingredients, però soc incapaç de separar-los amb la cullera. ;)

At 5:10 p. m., Anónimo said...: Pot ser que fóra una mala passada
del destí o un caprici de la carn,
pot ser tal volta que esté enganyada
i siga la immediatesa del moment
la qual em faça escriure estes paraules.
Pot ser que sigues sols un més de tants
un nom més subratllat en la llista.
Pot ser que tampoc t’anomenes Carlos,
però això no m’importa massa:
El teu cos és la meua única ciència certa.
El distingiria al tacte entre cents.
Pot ser també que aquell lloc no fóra
molt romàntic, ni ideal que diguem-ne
sinó més aviat una mica infame.
Pot ser, que fins i tot ens precipitàrem
i que fórem ràpid a per totes
però pot algú frenar el desig?
Pot ser que l’estadística no mentisca
i per molt que tempten la sort
les nostres vides no tornen a encreuar-se
Pot ser tal volta, tal vegada pot ser.
At 10:43 a. m., Anónimo said...: "Anem al llit", et propose, besant-te, bruna la pell, els pits, el coll, la boca.
"Anem al llit", et mussite, i t'agafe en un grapat, tendral, amorosíssima, els teus cabells, el mugró de l'orella,amb gran amor i por de soledat.I amb tarannà de qui ja no pot més,ni resistir ni resistir-se més,ets ja dempeus, dintre del meu abraç,tot assentint, amant: "Anem al llit."