Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

domingo, febrero 18, 2007

Quina riquesa

Fa un temps q aprop de casa a vingut a viure una família jove amb nou fills. No és cap família estrangera, tot el contrari el pare és ben català, ho puc dir pq hi he parlat un munt de vegades. La mare no ho sé pq mai hi he parlat, de fet tampoc la coneixia, amb la canallada petita q té no li queda massa temps per fer relacions socials, clar q l'altra dia la vaig coneixer de vista a l'església, en un enterrament on la tenia just a devant meu, i la veritat és q em va sorprendre gratament, a més de ser una bona cristiana, (la gent diuen q la parella és del Opus) dóno fe q va participar activament de la missa amb els cants i pregàries, tb sense cap vergonya ella va ser l'unica feligressa q es va agenollar (de fet el seu marit ara no ho pot fer pq té el peu enguixat), però el q més em va sorprendre va ser aquell cos serrà q no em vaig poguer estar-me de mirar durant tota la cerimonia.
Amb una dona així qualsevol li fa un munt de canalla. ;))