Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

lunes, abril 24, 2006

Vèncer les dificultats

A mesura q passen els dies la direcció del fòrum em posa obstacles per fer-me més difícil l’accés . Per tant ja em dispensareu que no contesti als missatges interns del fòrum, ja veieu q no és culpa meva.

Volen la meva incomunicació, això fa q el nostre petit conflicte s’agreugi. Fins i tot si trec el cap pel canal de xat em fan fora. Per tant no em puc comunicar amb l’Ari pels conductes privats q fins ara feia servir, per la qual cosa em veig obligat a escriure públicament des d’aquest modest canal de comunicació. Per tant demanaria q no sigueu curiosos i no llegiu a partir d’ara.

Estimada Ari,

Saps sobradament el meu apreci i admiració cap a la teva persona, tot i així, no vull desaprofitar l’ocasió per mostrar-te les meves respectuoses salutacions.

Prou saps també les nombroses dificultats q està atravessant la nostra col·laboració. Dificultats q van començar, com tu molt bé saps, el dia q d’una manera arbitrària vas decidir banejar-me del fòrum sense cap motiu aparent. Per tant seria bo q consideressis les meves mostres de bona voluntat per tal d’establir un diàleg per manera de solucionar el conflicte. Et demano q no dinamitis més els ponts de diàleg q vull establir. Parlem tu i jo i demostra i fes valer allò q tantes vegades m’has dit “sóc la messtressa”, “ jo pago i faig el q vull” i oblida’t del teu entorn proper de llepaculs (ho dic carinyosament) q me la tenen jurada. Pensa estimada Ari q tot aquest estol d’aprofitats q t’envolta només et diu el q tu vols sentir i jo com a veritable amic et presento les coses amb tota la seva cruesa. Però mai amb mala fe.

Carinyet prou saps q bona part de raó (per no dir tota) tinc. Actua per tant en conseqüència. Pensa les vegades q t’han atacat al fòrum amb mala fe. M’has vist a mi aprofitant l’ocasió per fer llenya? Saps q els meus atacs són sempre de conya, sense mala fe i amb un respecte a la teva persona; pq jo sóc un cavaller. Sé q has estat malalta i et vull desitjar una ràpida millora de tot cor. Estar bé amb els amics és el millor bàlsam per guarir el cos i l’ànima. Ari no menyspreïs a qui t’allarga la mà d’amic.

Una abraçada carinyet.

2 Comments:

At 11:08 p. m., Anonymous Anónimo said...

Perquè sempre demanes caritat a qui no te'n vol donar?

 
At 3:01 p. m., Blogger pompe1 said...

He parlat amb l’Ari. Ja tinc resposta, però la veritat fa pena. Em volen humiliar. Em posen no sé quantes condicions. Volen q demani perdó pels insults. Insults? Hahaha quins insults? A qui he insultat?

Ja posaré algun dia la llista d’insults q m’ha dedicat la Quid. Llavors veureu qui insulta a qui. Serà possible! A mi m’haurien de demanar perdó per haver-me fet fora injustament.

Ho he intentat. He cercant la pau. Però la pau és cosa de dos i si un no la vol malament rai. Per tant tinc la consciència tranquil•la, he fet tot el possible per portar les coses al seu lloc, s’equivoquen buscant confrontació.

 

Publicar un comentario

<< Home