Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

jueves, septiembre 20, 2007

Torno a poc a poc

Sento haver tingut aquest bloc oblidat, però és q he estat uns dies ingressat pel mateix de sempre; el cor. Ara estic pendent d'unes proves per veure si m'operen o q. Us seré sincer; estic acollonit.
Encara no tinc gaires ganes d'escriure la veritat, però estic en deute pq us vull explicar les vacances i alguna altra coseta. Espero estar més animat un altra dia. Dec estar fotut quan no tinc ni esma per tafanejar el q diuen en Melic, Gorda, Llisa de pit, ... en fi tota la fauna. Ens llegim ben aviat. Petons.

3 Comments:

At 11:33 a. m., Blogger Encarna Hernández (Elis Nennit) said...

Hola Pompeu!
Siento mucho que no estés bien de salud, y deseo de corazón que todo te vaya perfecto; hoy hay muchos adelantos en medicina y no tienen porqué surgir complicaciones.
De todas maneras, y aunque últimamente no tengo una relación muy fluida con el de arriba,pediré por ti.
Un beso amigo, y cuídate.

 
At 11:18 a. m., Blogger el Mèlich said...

Sento molt que estiguis fotut.
Et desitjo, sincerament, una recuperació immediata.
Perdona que no hagi entrat abans.
Salut!!
Josep Mèlich

 
At 3:34 p. m., Blogger pompe1 said...

Gràcies Encarna per les teves paraules d'ànim, les agraeixo profundament. Segur q el de dalt t'escoltarà pq tu tens una ànima blanca. ;) Un ptó

Ondia Melic, q bona persona t'has tornat últimament, hehehe, es nota q et fas vell i poses enteniment, hahaha. Gràcies eh!

 

Publicar un comentario

<< Home