Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

jueves, junio 29, 2006

Moment


Feia tant de temps q ni recordava el plaer de xerrar i riure a peu de mar mentre la llum del dia es va apagant i la foscor de la nit va guanyant terreny.
Petonejar a qui cada dia q passa estimo més m’ha fet sentir molt bé.
Gràcies per les teves paraules a cau d’orella. Necessitava aquest moment amb tu. Gràcies per fer-me oblidar tota la mesquinesa d’aquests últims dies amb els analfabets.

3 Comments:

At 10:38 a. m., Anonymous Anónimo said...

Potser he estat una mica dura amb tu.
Però es que la persona que portaba aqust nick...ja no hi és.
Era un dels meus milors i admirats amics.
Perdona
Per poc que indagis sabràs qui sóc la P. és una bona pista...vaig escriure molt al fòrum

No siguis dolent

P.

 
At 10:34 p. m., Blogger pompe1 said...

Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.

 
At 10:39 p. m., Blogger pompe1 said...

Hay sense voler he eliminat el comentari, més o menys deia això:

Doncs no ho sé pas, estic molt despistat. Tant costaria enviar-me un correu i parlar clar?

Sembla q hagi mort.....:((

 

Publicar un comentario

<< Home