Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

martes, abril 11, 2006

Al malalt del Psiquiàtric de Reus.

Al malalt de Psiquiàtric de Reus.

Poc esperava tenir un lector d’un lloc com del q tu estàs. ;) De fet no sé si és un honor? Ja q a mi sempre m’havien dit q qui té honor és el q assumeix les seves misèries donant la cara. Cosa q tu no fas (jo sí).

De totes maneres et desitjo q et milloris. Això sí no abusis del control+c pot ser perjudicial per la teva recuperació.

Salut !

1 Comments:

At 11:16 p. m., Blogger pompe1 said...

Deus tenir ben boig al "loquero" q et cuida, hahaha.
Jo ja pago un munt de diners cada mes a la seguretat social, i no penso permetre q el meu blog et serveixi de teràpia, ja vaig tenir la paciència de contestar i tenir el teu comentari uns quans dies pq m'agrada veure't feliç, però ara potser et caldria visitar el forum de l'Ari q el veig molt desanimat des de q no hi escric. Potser el podries omplir amb la teva porqueria i de pas els fas favor, a més de fer bona teràpia. ;)

Recorda q em vas dir:

"És l’únic post que rebràs de mi i no esperis cap resposta. He dit el que havia de dir i no polemitzaré sobre el tema."

Veus com et contradius. :) umm pobre "loquero" :( quina paciència el pobret.

 

Publicar un comentario

<< Home