Crònica de les vacances i adéu

Com ho vaig prometre ara tinc un deute. Per tant us vaig a fer cinc cèntims de les meves vacances.
Com és habitual vaig anar cap al nord, enguany al País Basc. Ens vam allotjar a la bonica població de Zarautz. Preciosa, em va encantar. Una platja que no te l’acabaves. L’aigua una mica freda, però neta, cristalina, convidava a banyar-te. A diferència d’aquí cap medusa. Les banyistes molt maques i els pits tapadets, hahahaha. Això últim em va agradar molt, pq així la Glòria no va tenir la temptació de destapar-se, hahaha, fet q sempre em posa en tensió i ens duu a alguna discusió. Vam ser a les tres capitals basques, a Donòstia un munt de cops. Vam fer centenars de quilometres per la seva geografia i vam gaudir de l’acollidor poble on pernoctàvem. Un dia, pq no fos dit, hahaha, vam dinar al restaurant de Karlos Arguinyano, és car, però no tant i ens vam atipar. El restaurant és un castell, bé, tot plegat una mica carrincló, però en vaig sentir satisfet i sense la sensació que m’havien pres el pèl i els diners. És probable que algun dia torni anar-hi. De la pensió on passàvem la nit val més no comentar res pq era molt senzilla i de les nits de sexe i luxúria val més q tampoc ja que aquest bloc no té activada aquella marquesina que adverteix que si ets menor no pots entrar, hehehe.
Segona part

La resta de dies vam ser a casa, un dia fins i tot vam anar a l’Argentera, hahaha, Però ja ho vaig comentar al post del dia 24 d’agost. Vam fer més excursions, una que en vull comentar una anècdota és el dia que vam anar a Girona que al tornar veníem per l’autopista i quan vam ser a Hostalric la vam deixar i vam continuar per la carretera fins a St. Celoni pq volia saludar a un jardiner que conec d’haver-me comprat oliveres velles. Té el viver al peu de la carretera i en venia de pas. No sé quants quilòmetres hi ha entre les dues poblacions, potser 10 o 12, però a cada pas on la carretera feia una mica de raconet i havia una o més putes, hahaha. Mai de la vida havia vist una concentració de tantes putes per quilòmetre, hahahaha. I és q no ho puc evitar sempre q veig una puta penso amb l’Ari la meva amiga gorda, hahahaha. Pq serà?

...

Bé deixo en repòs aquest bloc. Alguna cosa aniré comentant molt de tant en tant, almenys pq sabeu q no estic mort. Això sí, visitaré el bloc del Melic per posar-lo a parir, hahaha, és q em diverteix molt.
Un petó a totes les meves lectores, els lectors doneu-vos per saludats, hahaha.