Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

miércoles, agosto 29, 2007

Sense paraules

No he trobat la paraula més precisa, ni la més afalagadora, ni la més dolça per dir-te el molt q t'estimo. Però he trobat el teus llavis per besar-los.

2 Comments:

At 11:10 a. m., Anonymous Anónimo said...

lA jUANI
pERQUÈ ES DIU SENSE CENSURA EL TEU BLOG
sI NO HI DEIXES ENTRAR CAP COEMNTARI. o ES QUE NO TESCRIUEN?
lA JUANI

 
At 8:42 p. m., Blogger Encarna Hernández (Elis Nennit) said...

¡Madre mía! No sé que deben tener les vacances.

Bienvenido y un saludo, Pompeu.

 

Publicar un comentario

<< Home