Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

lunes, marzo 26, 2007

En Llac

Tot i no ser un entusiasta d’en Lluís Llac em vaig empassar tot el recital de comiat, em va semblar q no va cantar les cançons q l’han fet més conegut, però bé és cosa seva i dels q van pagar l’entrada. Vaig trobar una mica fora de lloc els comentaris on es proclamava nacionalista radical, pq a mi personalment sempre m’ha semblat un sociata, però bé tot plegat em sembla una pressa de pèl, pq en el fons ell no es retira, deixarà de fer concerts acompanyat dels seus músics, però sembla q no ens lliurarem dels seus pesats monòlegs. De fet els únics q s’acomiaden són els músics q per més inri es queden sense feina i de fet ningú en parla. Doncs queda dit la meva solidaritat als músics del Llac, q ara passen a engrossir les llistes de l’Inem. ;)
* S'ha de ser molt imbècil per votar Esquerra.

2 Comments:

At 3:13 p. m., Anonymous Anónimo said...

S'escriu Llach

 
At 3:20 p. m., Blogger pompe1 said...

Sí ja ho sé. Però he fet com el Melic q li he corretgit, hahaha. Si després tinc temps faré un post dels cognoms. És q jo sóc de família bona, de solera. Encara hi ha classes, hehe.

 

Publicar un comentario

<< Home